Catalunya acaba d’aprovar el Pla de Govern de la XIV de legislatura. Ampli i genèric, amb mesures que es consideren estratègiques pel seu potencial transformador. Determina la majoria de les accions pensades des de Barcelona i aplicar-les en el seu àmbit territorial.

S’esmenta tot Catalunya, com és natural, però la capital i la seva província, on s’agrupa la majoria de la població, determina l’acció principal. Hi està concentrada la major productivitat la riquesa, la població i la problemàtica essencial i creixent de forma continuada. Hi conflueixen el port, l’aeroport, les comunicacions, els negocis, els congressos i, fins i tot, l’essència d’idiosincràsia base del que representem com a país. Però Catalunya, en el seu conjunt, està integrada per les zones metropolitanes i les zones rurals. Les dues es desenvolupen de diferent manera i sempre en perjudici dels pobles petits.
 
Un exemple el tenim quan el Pla d’Acció s’esmenta el Delta del Llobregat que ha estat tan important per la seva riquesa agrícola, subministrador des de fa segles, dels productes de proximitat per Barcelona i ara en parlem cada dia pel tema de l’aeroport i la famosa Ricarda. I, en canvi, el Delta de l’Ebre es degrada, se li estreteix el territori, s’inunda i s’intueix que dins uns anys haurà desaparegut el Trabucador i la Marquesa. Vet aquí la qüestió: un tema està situat a Barcelona i l’altre, a l’extrem de Catalunya. Un és transcendental i l’altre tan o més important, com el tenen més allunyat, no ho sembla tant.

Vist el Pla d’Acció s’esmenta circumstancialment el despoblament rural en tres reduïts apartats quan el territori ocupa el 70% i no arriba al 10% de la població. Aquestes son, a) reforçar l’agenda rural per el seu desenvolupament, b) un pla estratègic per aconseguir un pla d’igualtat social i d’infraestructures, i, c) fomentar la promoció i rehabilitació de l’habitatge.

 Si en aquests tres punts s’hi dedicaven accions decidides es podrien revertir temes puntuals del despoblament rural. Però mai accions totals, coordinades i amb capacitat de revertir-ho totalment. El problema és que les zones urbanes i superpoblades han de rebre més atencions perquè creixen contínuament gràcies als joves universitaris que no poden viure per manca de feina als petits pobles d’on provenen. S’han de construir més infraestructures com, hospitals, carreteres, trens, escoles, universitats i aeroports. I així augmenta la contaminació atmosfèrica, el territori es queda sense zones verdes, la circulació de vehicles es col·lapsa i per cada quilòmetre quadrat s’hi ha de construir més habitatges per viure-hi més gent. I, com és natural, els governs hi han de posar remei per satisfer les seves necessitats. Per aquest motiu la Ricarda del Llobregat és tan import i l’Ebre sembla no existir, on la població va a menys i perd pistonada econòmica.

Crec que els polítics i els diputats de pobles i comarques regressives fan el que poden al Parlament i al govern. A bon segur lluiten –o pretenen treballar- pel seu territori deprimit. Les necessitats més urgents nascudes a les grans concentracions urbanes, provoquen l’oblit de les accions més petites de la ruralitat. És clàssic el fet que quan una riuada s’emporta el pont s’ha de restituir d’immediat. No seria millor calcular com déu mana la capacitat abans de construir el pont per evitar la seva destrucció?

I vet aquí que hom no calcula el problema que provocarà en el futur proper, el despoblament del 70% del territori català. Qui cuidarà el territori? Els bombers podran sufocar els incendis de milers d’hectàrees de terres productives que s’han ermat i els bosc se les ha menjat? I el patrimoni cultural d’aquests pobles que desapareixen, es podrà recuperar en el futur? En canvi en prevenció i actuacions concretes, les terres no s’ermarien, l’economia es mantindria, podria augmentar i la població es consolidaria. Existeixen fórmules d’actuació que en aquest Pla d’Acció no es contemplen. 

L’anterior govern havia previst la creació d’una Direcció General, depenent de Presidència, que coordinava 12 direccions generals de diferents conselleries, que sota una política unitària havia de treballar per revertir el despoblament conjugant esforços i posant en pràctica necessitats que possibiliten solucions totals. Tot dirigit des d’una sola autoritat que agrupés, urbanisme, habitatge, comunicacions, agricultura, ramaderia, ensenyament,  energies renovables, i dotar els conselles comarcals d’un gestor específic per promocionar qualsevol autònom de qualsevol rama empresarial que s’hi vulgui establir.  

Hi ha possibilitats que des del govern actual es restableixi l’autoritat dels diferents departament tots agrupats sota un mateix comandament per aconseguir-ho. Actualment un problema d’urbanisme es denega o s’aprova sense tenir en compte la comarca, ni la població on ha de radicar. Els conceptes pels quals es regeix son els mateixos a Barcelona que als Pirineus o a les Terres de l’Ebre. Aquesta autoritat hauria d’actuar escoltant el territori i posant en pràctica les accions sobre les quals s’ha d’aplicar. Tot ho explico al meu llibre “El Despoblament Rural” i, sense dubte, es possible el desenvolupament territorial,  revertir el despoblament i activar l’economia.