Felip VI ha llançat aquest dimecres un missatge molt contundent just mentre se celebra la fase inicial del judici de l'1-O. El monarca ha rebut el Premi Mundial de Pau i Llibertat, que concedeix l'Associació Mundial de Juristes. En la seva intervenció, ha proclamat que "és inadmissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del dret". Sense acatar la llei, ha dit, no existeix ni "convivència ni democràcia, sinó inseguretat i arbitrarietat". El cap de l'estat ha afegit: "Que no hi ha llibertat sense lleis s'ha sabut sempre, així com que sense lleis no hi pot haver democràcia".

Les paraules del rei encaixen amb l'argumentari central de la Fiscalia del Suprem. Després que les defenses iniciessin les seves intervencions, el 12 de febrer, amb una exposició detallada de la vulneració dels drets fonamentals dels acusats, la Fiscalia va fer una defensa encesa de l'ordenament jurídic de l'Estat. Una defensa molt política. Segons els fiscals -Javier Zaragoza i Fidel Cadena-, no es pot contraposar llei i democràcia, i fora de la Constitució només hi ha il·legalitat i una porta oberta a "l'autoritarisme". D'aquesta manera, situaven l'Estat com un ens neutre, sense ideologia, com a expressió d'una llei suposadament cega que desmenteix la història d'Espanya.

Aquí hi ha un dels nuclis de l'embat que es lliura al Suprem. Mentre la defensa s'aboca a subratllar la responsabilitat de l'Estat per no haver propiciat un diàleg que hagués impedit el xoc frontal, la Fiscalia només veu la ruptura de la legalitat, que ha de ser defensada per les institucions de l'Estat. Una justificació de la resposta repressiva duta a terme per les autoritats espanyoles l'1 d'octubre i, alhora, una porta oberta per intentar argumentar, després, l'existència d'un aixecament violent.  

Aquest dimecres, Felip VI ha reblat altre cop que la llei està per damunt de la democràcia, i fins i tot, per si hi havia dubtes, ha destacat que si s'incompleix la llei es pot caure en "l'arbitrarietat". Això, dit en un Estat que de lleis n'ha tingut moltes, però de períodes de democràcia, molts menys. Cap concessió, cap empatia amb la majoria de la societat catalana. El rei ha desaprofitat una nova oportunitat per intentar exercir d'una altra manera el paper moderador que la Constitució també li atorga. Ha tornat a ser el rei del 3-O.