
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Les paraules del rei encaixen amb l'argumentari central de la Fiscalia del Suprem. Després que les defenses iniciessin les seves intervencions, el 12 de febrer, amb una exposició detallada de la vulneració dels drets fonamentals dels acusats, la Fiscalia va fer una defensa encesa de l'ordenament jurídic de l'Estat. Una defensa molt política. Segons els fiscals -Javier Zaragoza i Fidel Cadena-, no es pot contraposar llei i democràcia, i fora de la Constitució només hi ha il·legalitat i una porta oberta a "l'autoritarisme". D'aquesta manera, situaven l'Estat com un ens neutre, sense ideologia, com a expressió d'una llei suposadament cega que desmenteix la història d'Espanya.
Aquí hi ha un dels nuclis de l'embat que es lliura al Suprem. Mentre la defensa s'aboca a subratllar la responsabilitat de l'Estat per no haver propiciat un diàleg que hagués impedit el xoc frontal, la Fiscalia només veu la ruptura de la legalitat, que ha de ser defensada per les institucions de l'Estat. Una justificació de la resposta repressiva duta a terme per les autoritats espanyoles l'1 d'octubre i, alhora, una porta oberta per intentar argumentar, després, l'existència d'un aixecament violent.
Aquest dimecres, Felip VI ha reblat altre cop que la llei està per damunt de la democràcia, i fins i tot, per si hi havia dubtes, ha destacat que si s'incompleix la llei es pot caure en "l'arbitrarietat". Això, dit en un Estat que de lleis n'ha tingut moltes, però de períodes de democràcia, molts menys. Cap concessió, cap empatia amb la majoria de la societat catalana. El rei ha desaprofitat una nova oportunitat per intentar exercir d'una altra manera el paper moderador que la Constitució també li atorga. Ha tornat a ser el rei del 3-O.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Et pot interessar
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.