Errors:
En el cicle polític que va del 2012 al 2017 l'independentisme català va cometre, entre d'altres, tres errors: menystenir la força de l'Estat i sobrevalorar la pròpia, flirtejar amb el mite de la unilateralitat exprés i no entendre les inseguretats que l'estratègia independentista d'aquells anys generava en una part significativa de la ciutadania catalana. Una inseguretat que va facilitar el suflé de Ciutadans a les eleccions del 21D del 2017. Suflé que aquest novembre ha punxat amb esclat ensordidor.

És cert, però, que els errors de l'independentisme exprés dels que jo mateix em sento perfectament corresponsable han estat mitigats pels errors colossals dels poders d'Estat. Uns poders que, actuant de forma coral, han optat per la via repressiva i han judicialitzat de forma matussera un conflicte estrictament polític. La llista dels errors dels poders d'Estat és llarga, penosa i irritant. El darrer error ha estat protagonitzat per un arrogant Pedro Sánchez, que va provocar de forma premeditada una convocatòria electoral estúpidament tàctica.

Les quartes eleccions a les Corts espanyoles en quatre anys. Unes eleccions que l'havien de reforçar per situar-se en el centre del tauler de la política espanyola. Però, paradoxalment, el resultat ha estat que ha reforçat l'extrema dreta neofranquista. I, a sobre, l'ha fet dependre de Unides Podem i de l'independentisme català. Necessita a uns i altres com l'aire que respira.

L'oportunitat:
Com ja ha passat en ocasions anteriors, l'error dels poders d'Estat ofereix una oportunitat al republicanisme català. Quina oportunitat? Bàsicament, l'oportunitat de liderar el discurs del diàleg i la negociació. És a dir, l'oportunitat de liderar l'únic escenari realista i comprensible per a l'opinió pública catalana i internacional. L'opinió pública espanyola es mou en un altre pla: està fermament atrapada en una "espiral del silenci" mediàticament construïda pel nacionalisme espanyol hegemònic.

Ara com ara, això no canviarà. Tot indica que la distància entre l'opinió pública catalana i espanyola encara s'eixamplarà més. El fet és que l'error de Sánchez ha regalat un as al republicanisme català. La qüestió és si el republicanisme sabrà jugar les seves cartes amb intel·ligència.

Dificultats:
Les dificultats són evidents, enormes.
Per una banda, el sistema polític i mediàtic madrileny posarà tota la carn a la graella per a dificultar el que serà presentat com un govern Frankenstein lliurat al mal absolut del secessionisme català. El "váyase señor González" del primer Aznar serà una minúcia al costat de la matraca Vox, PP i C's. En aquest context, l'única opció que té l'actual nucli dirigent del PSOE és fer una aposta determinada per dibuixar un cordó sanitari davant l'extrema dreta neofranquista de Vox. I no ho pot fer sense comptar amb la complicitat del PNB i el republicanisme català.

Però l'altra dificultat és interna, catalana. I té a veure amb la confusió estratègica de l'independentisme. La manca de definició o decantament entre dues visions o estratègies. La de pretendre fer "ingovernable Espanya", o la de reforçar les majories republicanes a Catalunya. Davant aquesta disjuntiva pot prendre forma la temptació llaminera d'assenyalar com a "traïdor" a qui no comparteixi l'opció d'apostar per la primera.

Estratègia:
En tot context democràtic, l'única manera de guanyar políticament és guanyar la batalla de l'opinió pública. La batalla de les majories democràtiques incontestables. Potser no és suficient, però és imprescindible. Per això mateix, el republicanisme català no té cap possibilitat efectiva de dur a terme el seu programa si no és capaç de guanyar la batalla de l'opinió pública catalana i internacional.

I el framing preferent, el marc guanyador, és el que expressa la feliç expressió sit and talk. Diàleg i negociació. Guanyar aquest espai de legitimitat és la condició necessària per fer possible un desbordament democràtic que acabi de fer inevitable el referèndum. S'acaba el temps de les ambigüitats. El republicanisme català ha de definir la seva estratègia de forma clara i entenedora.