“El 'sí-sí' assoleix el 50%”. Aquest hauria d’haver estat el gran titular que acompanyés l’enquesta de diumenge i dilluns de La Vanguardia, diari “mirall de la societat catalana”, com li agrada definir-lo al seu nou director Perquè en rigor, si a l’assignació d’escons dels partits que fa aquesta mateixa enquesta hi ha hagut la habitual “cuina” demoscòpica (projectar els vots en blanc, projectar els ns/nc, corregir els grups “sobre” i “infra” representats, etc...) perquè a l’hora de situar el vot de la consulta sobre la independència, aquesta “cuina” s’ha quedat a mitges? En primer lloc, perquè no s’ha inferit el comportament del 7,4% dels ciutadans que han dit que anirien a votar però s’han situat en el ns/nc? Perquè no s’ha fet el mateix exercici en la segona pregunta, en el 2,7% dels votants que han dit “sí”+ns/nc?

Si agafem l’últim estudi publicat per l’institut parapúblic ICPS  (“Catalunya davant de la consulta sobre la independència-Octubre 2013” de Liñera, R. ) –institut gens sospitós de sobiranisme-, realitzat sobre enquestes administrades via entrevista personal, i li apliquem sobre els votants de cada partit en la enquesta de La Vanguardia, el pes d’independentistes que aquell estudi diu que es registra en cada grup de votants, podem aproximar-nos a la taxa d’aprovació de la independència entre els votants catalans i aquesta se situa entorn el 53, 7%. Del total de votants i que volen la independència un 22,7% voten a ERC –el 95% del seu electorat-, més un 14,56% que ho fan a CiU –el 65% del seu electorat-, un 4,4% vota la CUP – el 100% del seu electorat-, un 4,2 a ICV –42% del seu electorat i un 2,78% al PSC –el 22% del seu electorat-, als que cal sumar un 5,5% de votants que es recuperen de l’abstenció (un 22%) i que són favorables al “sí” (mateix pes percentual que dels que de la abstenció es mobilitzaran pel “no” a la independència). Podeu fer aquest mateix exercici amb dades d’altres estudis disponibles. Els resultats no varien significativament.

En segon lloc, l’enquesta a més de no projectar el 10,1% dels ns/nc, no assenyala la existència dels vots en blanc, amb el que hauríem d’inferir o bé que aquests estan subsumits dins de la categoria ns/nc o bé que han estat projectats. Aquesta no és una qüestió menor. En una doble pregunta –i tipus arbre- , aquest percentatge segur que ha estat una dada a considerar a la hora de recollir els resultats i tractar-los estadísticament (recordem que a l’enquesta d'El Periódico de fa una setmana, en el total de la mostra, el vot en blanc a la primera pregunta representava un 5,5%  (un 6,7 en vot decidit!) i que convivia amb el ns/nc que representava un 8,1%, més uns percentatges que arribaven a sumar el 2,3% configurats pel sí+ blanc, ns/nc).

Al referèndum de l'Estatut de 1976 els vots en blanc van representar el 5,29%, el 3,55% al de l’Estatut de 2006, el 7,22% al Tractat de la Constitució Europea. Al referèndum de l’OTAN l’abstenció representà un 5,05% (1986). Cal doncs no subestimar el valor dels vots que no estan projectats, més quan els estudis ens indiquen que “dels que dubten anar a votar és un grup heterogeni...” en què cap dels dos grups es dominant “...tot i que el vot en contra pren un cert avantatge”. Per tant del 44,9% que La Vanguardia diu que votarien “sí-sí”,  cal sumar previsiblement a aquest grup gairebé una fracció molt significativa dels vots que la Vanguardia no projecta. Fent-ho, no és difícil assolir el 51%. Les forces “mobilitzadores” d’ambdós grups són altes però el “sí” ho és tendencialment més (un 95% del grup que diu que votarà “sí” manifesta segons l’estudi de l’ICPS que anirà a votar amb tota seguretat , mentre que diu que hi anirà un 79% del que diu que ho farà pel “no”).

O bé posem totes les dades despullades i en cru, o bé projectem totes les dades. Quedar-se a mitges, a acostuma a ser un mal negoci. Sobretot per a la majoria. És cert que l’independentisme no té –encara avui- una supermajoria. Però fa camí. A la llum de les dades podem dir que té ja una base molt sòlida: malgrat que hi hagués un acord com el del País Basc els enquestats assenyalen en un 58,5% la necessitat de mantenir la consulta i un 40,1% diu que voldria la independència fins i tot fora de la Unió.

Avui l’independentisme ja és majoritari a la societat catalana. Obté la majoria absoluta. El “no” reuneix al voltant d’un terç de la ciutadania i la tercera via se situa entorn el 6-8%. Aquesta és la fortalesa del “sí-sí” de partida. I acaba de nèixer. I tot indica que creixerà, i es farà gran! Com la noia del conte del mirall.