És una jugada complicada i a múltiples bandes, però de moment tot va sortint segons el guió previst, malgrat ser un pla complicat i enrevessat. Sánchez té els seus pressupostos encaminats i Aragonès té la sedició en vies de desaparició, però encara falten peces per encaixar, aquí i allà.

El partit es juga a Madrid i a Barcelona, amb els mateixos actors representant papers diferents segons l’escenari. Els socialistes manen a Madrid i necessiten el suport d’Esquerra per esgotar la legislatura, una fita que semblava impossible en vistes de l’inici accidentat i la volatilitat de l’actuació de Pedro Sánchez, que un dia és el nacionalista espanyol més recalcitrant i l’endemà un fervent defensor del diàleg i la negociació.

A Barcelona mana Esquerra però necessita el suport del PSC per aprovar uns pressupostos que li donin oxigen per governar en solitari després del cop de porta de Junts. Els de Puigdemont no poden jugar cap altra carta que la de l’oposició frontal a tot el que faci flaire d’Esquerra, i Junqueras haurà de desar al calaix la seva aversió a pactar al Parlament amb els que van “aplaudir amb les orelles” les condemnes als presos polítics.

Els de Salvador Illa saben que sense moure’s gaire capitalitzaran el desgast provocat per les baralles intestines de l’independentisme, en forma de desmobilització política i abstenció electoral. Però ha d’obeir les ordres de Pedro Sánchez i apuntalar el govern d’Esquerra. Mantenir l’ordre a Madrid implica mantenir l’ordre a Barcelona. 

El PSC sap que no li resultarà fàcil explicar un eventual suport als comptes d’Aragonès, sobretot quan aspira a recuperar els vots unionistes fagocitats per Ciutadans, en plena descomposició. Per distreure la parròquia, aposta per gesticulacions innòcues com ara la reprovació del conseller d’Interior. 

La política és l’art d’allò possible i fa companys de viatge inesperats i fins i tot no desitjats, però quan les turbulències són grans i els camins entortolligats, més val prémer els punys i tirar endavant. Pressupostos a Espanya i a Catalunya, canvis en el Codi Penal consolidats i un conflicte polític encaminat cap a la negociació.