Entre els adjectius "minsos" i "històrics" hi ha una distància abismal, que denota una percepció completament diferent d’un mateix fet. La reunió de la comissió bilateral Generalitat-Estat ha rebut la qualificació de "decebedora" per part del govern català, i d’"històrica" per part del govern espanyol. La síntesi resulta impossible.

Vist des de Catalunya, és evident que els resultats de la trobada són escassos i gairebé insignificants. Cap de les urgències que fa anys que s’arrosseguen no es van resoldre a la reunió. Ni el traspàs real de Rodalies ni el de les beques universitàries, per posar només dos exemples de molts. 

Rodalies continua atrapada en la trampa de les comissions d’estudi i la redacció d’informes que no fan més que impossibilitar el que és una obvietat: la gestió s’ha de fer des del territori i no des d’un despatx de Madrid. Una gestió que ha d’incloure la titularitat del servei, els trens, les vies, les estacions, el personal i els recursos. No pot ser una presa de pèl com el traspàs que va fer el PSOE en èpoques de Zapatero, una transferència buida de contingut.

El de les beques universitàries és un cas encara més flagrant, car l’Estat es nega a obeir i executar múltiples sentències del Tribunal Constitucional que recorden, constaten i reiteren que les competències són de la Generalitat. L’Estat senzillament no acata les sentències des de fa anys, sense que ni la Fiscalia hagi iniciat actuacions per desobediència ni els tribunals hagin amenaçat amb cap inhabilitació. És el que tenen les democràcies defectuoses: la justícia no té cap bena als ulls i la balança sempre s’inclina cap a la mateixa banda.

La trobada de la comissió bilateral només va produir un resultat destacable: el retorn de l’estació meteorològica del Turó de l’Home. És una metàfora excel·lent de què és Espanya i de la seva impossibilitat metafísica de veure’s com un estat plurinacional. També mostra fins a quin punt la transició va ser un maquillatge poc reeixit de les estructures franquistes que encara són el fonament de l’Estat espanyol.

L’estació meteorològica del Turó de l’Home va ser creada, construïda i finançada per la Generalitat de Catalunya en 1932. En 1939, el règim feixista va confiscar les instal·lacions i va transferir-les al Servicio Nacional de Meteorología. L’Estat ha trigat més de 80 anys a retornar-les al seu propietari real, la meitat dels quals –suposadament– en democràcia. 

Com tants altres bens públics i privats –ateneus, mitjans de comunicació, la seu del CADCI, etcètera– l’Estat democràtic ha estat un simple gestor de la continuïtat franquista, negant-se a tornar allò robat als seus propietaris legítims. Per a l’Estat, l’anomalia és la República i la continuïtat la representa el franquisme.

A més a més, el retorn del Turó de l’Home es produeix només quan ja ha deixat de ser útil. Les instal·lacions són tancades des de 2004. L’Estat se n’ha aprofitat durant 83 anys i només quan ja no li feia servei, aleshores sí ha escoltat les reclamacions catalanes i ha concedit el retorn d’un equipament buit i obsolet.

Com és que l’Estat veu tot plegat com uns resultats "històrics"? Perquè s’ho mira des d’una posició de superioritat. No hi ha cap bilateralitat ni igualtat. L’Estat fa concessions gracioses a uns subordinats que han d’aplaudir amb les orelles la generositat de l’amo.

Des d’una perspectiva més conjuntural, a més a més, l’esquerra espanyola continua paralitzada per la por al perdre el poder. No veu que congelant la resolució del conflicte amb Catalunya no frena l’avenç de l’ultradreta, sinó que l’alimenta. Potser quan se n’adoni ja serà massa tard.