Les xarxes socials estan teixides amb odi. Per moltes bondats inqüestionables que se'ls trobin, els canals de comunicació 2.0 són també un cau d'insults, retrets, rancúnies i infàmies. Territori dels "haters", una subespècie d'usuaris dedicada exclusivament a odiar – amb un objectiu fixat, però de vegades també a discreció- i escampar el seu odi per tots els conductes disponibles. Probablement, Twitter capitalitza el grup més nombrós de ressentits virtuals, tot i que la resta de xarxes també compten amb una nodrida representació d'hipercrítics destructius.

Les motivacions d'un "hater" són inescrutables. La bilis que reparteix en forma de comentaris, posts i tuits pot originar-se en una fixació personal, un rampell arbitrari o, simplement, en un atac sever d'hemorroides. Odiar per odiar. El pervers plaer de ferir els altres per tancar en fals les ferides pròpies. Quan un agent de l'odi viral s'activa, desplega un arsenal inacabable de recursos sarcàstics per assolir el seu propòsit. Un "hater" és un virtuós del cop baix, un artificier de l'autoestima aliena. En aparença, res pot aturar un superdotat en l'art de la puntualització sagnant.

Els atacs persistents del "haters" poden desembocar en un enfonsament anímic, una depressió puntual o una resignació crònica de les víctimes. Alhora, però, poden esdevenir font d'inspiració. Des de fa unes hores sabem que la malvolença gratuïta també es pot convertir en una cançó. Les crítiques més habituals que s'han hagut de sentir dir configuren la lletra d"El seu gran hit", el primer single del nou treball d'Els Amics de les Arts. A ritme de disco i funky, els quatre intèrprets converteixen les al·lusions feridores a la seva feina en un antídot musical i encomanadís contra la perfídia on-line.

"No sou més que una banda de pseudopoetes", "Feu quatre acords i us penseu qui sap què", "Però si feu el de sempre", "Canteu com hienes", "És hora d'entregar els instruments...". Al llarg de la cançó, Els Amics de les Arts transformen en versos les sentències i expressions que, ben segur, en més d'una ocasió els han desafinat l'amor propi. Són els efectes secundaris de l'èxit en un país on no es porta bé el triomf dels altres. Un tarannà autodestructiu que, si no es redreça, ens aboca a un mal final. Si no aprenem a valorar i respectar les victòries que no són nostres, anem de cap a una derrota col·lectiva irreparable.

Tot i així, si us plau, que no s'acabin mai els "haters". Que segueixin odiant i furgant nafres tan bé com sàpiguen. Aquest cop, la seva malícia ha tingut per resposta la música, l'humor i el talent d'Els Amics de les Arts. Les pitjors intencions han fet aflorar les millors virtuts. Ara ja no hi ha cap dubte; els "haters" ens faran ser odiosament millors.