Els articles dels altres
«Em confesso fatigat de les bombolles de propaganda, d’aquest articulisme de barricada que crea un microclima al voltant d’uns interessos polítics»
ARA A PORTADA

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Em confesso fatigat de les bombolles de propaganda, d’aquest articulisme de barricada que crea un microclima al voltant d’uns interessos polítics i d’unes necessitats de lectors motivats, tot plegat emfatitzat per la naturalesa de blanc i negre de les xarxes socials. Sé que nedo a contracorrent, però no puc fer-hi més. L’únic consol que em pot quedar és que, amb el temps, a poc a poc, potser, certes construccions narratives fantasioses acabaran quedant al descobert. Però, i el temps que haurem perdut? A més, alguns, ni a cop de realitat reaccionen: no fa tantes setmanes que anàvem encara plens de “Puigdemont o eleccions” i de restituir consellers com una qüestió de dignitat innegociable, i ara, tot d’una, aquella ansietat s’ha esvaït com la boira de la matinada i ningú ja no diu ni piu. Ja no hi ha traïdors? O potser és que tothom ho és?
De vegades em pregunto perquè no he viscut el daltabaix del procés durant tots aquests mesos amb el mateix dramatisme existencial que persones molt properes. Hi deu haver diverses raons, entre elles que alguns venim de lluny (als dotze anys, als setanta, un servidor dibuixava mapes d’Europa on Catalunya sortia amb un color diferent, i darrerament, quines coses, s’ha vist discutint amb independentistes acalorats que el 2006 van votar sí a l’estatut), però potser hi té també a veure l’entrenament en el consum de bancades informatives d’altres colors ideològics. De fet, dir que cal parar l’orella al talent periodístic vingui d’on vingui, més enllà de les sigles, i que hem de tenir la valentia de posar a prova les nostres idees, em sembla una tremenda obvietat, però en aquests moments i en aquest lloc del món té aspecte de provocació o de traïció. A alguns lectors els semblarà indignant o pensaran que m’estic fent l’interessant o l’equidistant. Què hi farem.
Però a mi el que em preocupa és l’estat del meu amic. Si continua fent-se una idea de les coses a través d’aquests grups de whatsapp que té acabarem prenent mal. Anirà dient que l’1 d’octubre va generar un mandat inexcusable i pensarà que Quim Torra desafia de debò Pedro Sánchez i que aquest 11 de setembre, si anem amb una samarreta de color corall, “farem república”. I després de tot, com que estem en uns temps tan canviants i imprevisibles, i entre Trump, el Brexit o la mateixa peripècia de Sánchez, no donem abast amb les sorpreses i els accidents, haig de dir que de vegades sento una veueta una mica insolent que m’etziba: “i si té raó?”.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.