"L’odi és el pitjor que hi ha, només porta morts i desgràcies", em deia l’altre dia la iaia Maria, als seus lúcids 98 anys. Va ser el comentari que va deixar anar després d’escoltar les notícies a la ràdio, que la tele ja no la veu. A ella, que ha passat una guerra i gairebé un segle en aquest món, li salten les alarmes quan hi detecta odi, és el que la “fa esgarrifar”. 
 
Odi és el que han sentit els últims dies alguns dirigents d’associacions de víctimes d’ETA perquè no han tingut "la foto de la derrota". Però la Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jáuregui, explicava al No ho sé de RAC1 que no fa ni 15 dies va anar al teatre amb un dels ex-etarres que va assassinar el seu marit l’any 2000, perquè “els hi volia brindar una segona oportunitat”. 
 
Odi és el que moltes dones han sentit els últims dies contra la Manada, pel que van fer, per la sentència que els condemna per abús però no per violació, i pel vot particular del jutge que en demana l’absolució. Però segons l’advocat de la víctima, Carlos Bacaicoa, la noia "es troba molt malament però no guarda odi als seus agressors".   
 
Odi és el que alguns grups espanyolistes veuen en els llaços grocs, fins al punt que aquesta nit han fet l'"Operació Troia" per retirar-los de la via pública de Barcelona. En canvi, Txell Bonet, dona de Jordi Cuixart, ha dit en diverses entrevistes que no sent odi cap al jutge Llarena, més aviat “perplexitat”, perquè "l’odi i la ràbia es queden a dins i fan mal a qui els sent". 
 
En canvi, el que segur que no és odi són els delictes que l’Estat ha volgut imputar al mecànic de Reus que es va negar a reparar el cotxe d’un agent de la policia espanyola, al regidor de Sant Joan de Vilatorrada que es va plantar amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil, o als nou mestres de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca acusats d’assenyalar els alumnes fills de guàrdies civils l’endemà de l’1-O. 
 
L’Estat juga de manera perversa amb el concepte d’odi. El Ministeri de l’Interior fins i tot ha ofert la possibilitat de presentar denúncies per aquest delicte al seu web. Un delicte del codi penal pensat per protegir minories o col·lectius vulnerables, i evitar discriminacions per motiu de raça, orientació sexual o discapacitat, entre altres. Però en cap cas per defensar els poders de l’Estat i fer una interpretació recargolada del delicte. 
 
La Maixabel Lasa, la víctima de "la Manada" i la Txell Bonet podrien referir-se a l’odi amb propietat. Són tres dones que els sobrarien motius per odiar i que, en canvi, han escollit no quedar-se ancorades desitjant la malvolença envers aquells que els han destrossat la vida. Un pas gairebé inhumà, que posa els que juguen amb l’odi davant del mirall.