La reunió amb els sindicats de l'educació no ha anat bé. Dimarts hi ha una nova trobada, però el Govern insisteix a no moure's de l'acord amb CCOO i UGT. Els sindicats majoritaris, amb USTEC al capdavant, ja han demanat a la consellera d'Educació, Esther Niubó, que porti una proposta concreta o no s'asseuran a la taula. Els acords de país -els de veritat- semblen cada cop més difícil quan totes les parts estan enrocades.
El cas dels mestres és clar. El Govern és presoner de la promesa de “bona gestió” i de la idea de contraposar la millora del serveis públics a la “dècada perduda” del procés. I també dels errors polítics propis dels últims mesos. En l'àmbit de l'educació, fortament mobilitzat i castigat des de fa anys, tancar acords amb una part i esperar que la resta es mogui no ha funcionat, i reconduir la situació sense que ningú hi perdi més del compte és complicat.
La victòria del PSC, ara fa dos anys, va certificar el canvi de cicle. El procés és història, sí, però els problemes que denunciava l'independentisme i que miraven de resoldre, amb més o menys encert, els governs de Junts i d'ERC continuen ben vius. Les crisis a l'educació o la sanitat venen de lluny i el Govern no pot pretendre escenificar solucions ràpides amb acords que no reuneixen el consens necessari perquè siguin viables.
El PSC no té una alternativa viable a l'horitzó, però tampoc majoria absoluta. Les transformacions promeses no són senzilles perquè tothom està cansat i les cessions sempre són més cares quan els problemes venen de lluny i el tacticisme és la norma. Això vol dir més temps, humilitat, paciència i capacitat de persuasió. Sigui per tancar acords amplis, o per fer evident aquells casos en què el motiu de bloqueig no és de fons, sinó de tàctica política.
No s'ha de caure en l'immobilisme, però la bona gestió no és només fer anuncis de mesures transformadores. També que aquestes es materialitzin i despleguin amb el màxim consens polític i social, sobretot quan es tracta d'àmbits estructurals. Això són els acords de país. Una línia massa executiva i poc generosa pot provocar precisament el contrari i no només allunyar les reformes necessàries sinó encendre encara més uns sectors castigats que necessàriament han de ser part de la solució.