Per què es comparen els morts dels Estats Units amb els d’Espanya o França? Si un sol dels Estats americans és més gran que qualsevol país europeu, la comparació raonable fora entre els Estats Units i la Unió Europea, doncs tant aquí com allà no és el mateix el que passa en una gran metròpoli o al bell mig del no-res, i també canvien els resultats per raó d'una qüestió circumstancial que pugui haver fet concórrer en un espai-temps tot el pes de la infecció (manifestacions i congressos, partits de futbol o festes multitudinàries).

A això s’afegeix, per descomptat, el grau de frivolitat que els gestors polítics hagin pogut tenir amb l’amenaça biològica, però això últim també s’ha de posar en relació amb el famós “dubte Boris”: què és pitjor, la mort de 100.000 ara pel virus o la d’un milió demà pels efectes econòmics? Una mica el mateix dubte de Truman, quan va autoritzar el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki per evitar l’allargament de la segona Guerra Mundial.

Per què les notícies són ara tan poc acurades? L’altre dia se’ns deia que el consum de cerveses i de farina havia augmentat exponencialment, sense matissar que aquest consum és el que han deixat de fer bars i restaurants. Si no ho diuen tot, no es pot entendre per què cerveseres de tota la vida han hagut de fer ERTO que, diuen, deixaran els treballadors sense cobrar fins al maig per efecte de la lentitud en la tramitació burocràtica dels expedients.

Per què hi ha tanta gent experta dient coses contradictòries, de les que es fan ressò els mitjans de comunicació, de vegades posant una notícia al costat de la contrària, sobre el que cal fer: mascareta sí o no, grau de contagi dels asimptomàtics, temps de letalitat dels virus aïllats, mètodes de càlcul de la mortalitat, efectes i avantatges del confinament... I per què els no experts, la major part opinadors de tercera, s’abonen o una o altra de les posicions, de vegades sols per contradir o criticar la de l’adversari (polític) sense pensar que demà potser hauran de fer com tants i tantes que ara voldrien cremar la delatora hemeroteca?

Com pot ser que el país del qual tothom torna dient que la netedat no és el seu punt fort hagi aparegut en totes les imatges dels telenotícies presentant la seva població amb pinta d’astronautes o fins i tot de japonesos i que amb una població de 1.500 milions d’habitants hagi quedat en corba de contagis i velocitat de remissió de la malaltia per sobre de països com França? On queda aquella cofoia idea de sanitats de primera i de segona veient tristament agermanades USA i Espanya?

Quan i com sabrem la veritat de tot plegat, i quin serà el barem per a mesurar les responsabilitats de cadascú? És tant com preguntar-se qui quedarà amb legitimitat per constituir les comissions d’investigació. Pràcticament ningú dels que ara s’omplen la boca amb recriminacions als altres té un passat honorable de rigorós advertiment de la dimensió del problema. No vull creure que ningú pugui utilitzar la mort amb interessos espuris, però per la manera en què tot plegat està essent esgrimit en política i per la dimensió dels beneficis que genera tot el material sanitari, em pregunto si aquesta creença meva no serà tan quimèrica com la que haurem après alguna cosa quan superem la pandèmia.