Empatia, del grec, dins, a l’interior, consciència del patiment d'allò que està succeint. Empatia, participació afectiva de la realitat d’una persona aliena. Ser empàtic és ser capaç de "llegir", de "sentir" emocionalment a les persones. L’empatia està absent en moltes persones, en molts referents en diversos àmbits. Reivindico l’empatia. Donar valor a l’empatia per humanitzar la vida i les relacions personals.

Molts exemples porten a pensar que l’empatia no està valorada. En són exemples la fredor emocional de Trump envers les persones migrades, la falta d’empatia de Bolsonaro o Vox davant la violència envers les dones, l'assassí de Nova Zelanda compartint a la xarxa la massacre, la distància emocional d’Enric Millo durant el judici envers els presos, molts d’ells, companys de Parlament. També ho és la falta de vincle, de visibilitat humana entorn la migració del Mediterrani, les geografies invisibles de conflictes bèl·lics enquistats, i les crisis humanitàries de molts infants.

L’empatia és genètica o aprenentatge? Tots tenim, en diferents graus, la capacitat innata, genètica, de copsar les emocions dels altres. Però l'expressió de l'empatia és cultural, fruit de l’educació, dels referents personals, familiars, o socials.

Com construir o reconstruir el valor personal i col·lectiva de l’empatia? La meva experiència personal m'ha fet veure com els fets i les persones importants de la vida encomanen empatia. La biografia de les persones identifica els referents. De nena acompanyava a la meva mare Teresa, infermera i llevadora, a fer domicilis als albergues, cases prefabricades de famílies vingudes de diferents pobles d’Espanya, al final del franquisme. També anava amb el pare Josep, veterinari, a visitar animals al barri de Font de la Pólvora de Girona, on vivien una part important de la comunitat gitana. A l’escola, institut i universitat públics vaig aprendre diversitat i vaig tenir sort de molts companys, mestres i professors.

Acabada la carrera de Medicina la Sida va sacsejar-me. De cop i volta el jurament hipocràtic tenia rostre de persona: gestionar la por al contagi, la inseguretat, els prejudicis, la necessitat de no jutjar les conductes sexuals o addictives (epidèmia d’heroïna dels 80-90), acompanyar a morir a tantes persones donant valor a la cura, a les cures pal·liatives, a l’acompanyament a la persona i famílies... També aprendre la compassió i no ser indiferent amb el patiment dels altres, exercir el professionalisme des de la ciència i l’humanisme.

Metgessa de centres de persones de discapacitat i persones amb malaltia mental. Aprendre a trobar el vincle amb les persones amb diversitat. Empatia i humilitat davant del patiment de l’altre. Gràcies a referents constants vaig aprendre que l’empatia humanitza les relacions en qualsevol àmbit. També en la política aquesta ajuda a construir consensos.

El reconegut científic de neurociències Antonio Damasio ha estudiat l’activitat cerebral relacionada amb la ment, amb els sentiments i emocions. L’any 1994 publica l’Error de Descartes. Aquest darrer defensava la independència de la ment i el cos: Penso, doncs existeixo (Cogito ergo sum).

Damasio defensa, des de la recerca avançada en neurociències, que les emocions i els sentiments són tan humans i tan cerebrals com la racionalitat. Ell planteja que els humans són l’equilibri entre racionalitat i emocions: Existeixo, sento, m’emociono i, doncs, penso. Sentim, ens emocionem i pensem a través del cos, de la matèria. Damasio identifica àrees del cervell: escorça prefrontal i parietal i àrea de Brocca relacionades amb les emocions i els sentiments.

Damasio, amb investigadors pioners en neurociències, afirma que durant la infància i l’adolescència, èpoques de gran plasticitat cerebral, s’estableixen la majoria de xarxes neuronals i s'activen les neurones mirall. Si els nens i els joves viuen amb referents empàtics, amb estimació s'activen, per imitació circuits neuronals que queden per la vida.

Circuits activats com aprendre a anar en bicicleta que mai oblidem. Si practiquem empatia, s'activen. Damasio afirma que l'amor manté fortes les nostres neurones. Reivindicar empatia, escollir persones amb empatia, crear ambients empàtics.. són, en definitiva, receptes per viure millor i ser més humans.