La situació política singular que viu Catalunya, de sis anys ençà, ha fet la seva pròpia contribució a la indústria editorial. Es compten per desenes, pel cap baix, el nombre de títols que fan referència a aquesta etapa de la nostra història, títols favorables a l'opció independentista, d'altres obertament contraris i, fins i tot, alguns que volen situar-se en una voluntariosa neutralitat. Una part destacada dels llibres en qüestió són més aviat de caràcter periodístic, salpebrats amb informacions relatives a les interioritats del procés i tan sols una minoria pertanyen al que podríem anomenar gènere d'assaig, de reflexió, d'anàlisi, d'interpretació de la realitat, de propostes per al futur.

Ara acaba d'aparèixer un títol nou, que no parla exactament sobre el procés, però que no hauria existit mai sense el procés. Es tracta de l'obra En clau de procés. 11 conceptes polítics, coordinada per Gemma Ubasart i Miquel Seguró. La particularitat d'aquest llibre consisteix en el fet que no es tracta d'un títol escrit per un sol nom i en una direcció ideològica determinada, sinó que són tretze les persones que expressen la seva opinió sobre aspectes concrets que, dia rere dia, apareixen als mitjans de comunicació, als mítings i a les accions reivindicatives diverses. Es tracta de Daniel Innerarity, Esther Giménez-Salinas, Montserrat Nebrera, Ferran Requejo, Marc Sanjaume, Argelia Queralt, Marina Subirats, Astrid Barrio, Álex Sàlmon, Neri Daurella, Borja de Riquer, Laia Bonet i Montserrat Guibernau: 8 dones i 5 homes, doncs.

Al llarg de 176 planes, les tretze persones coautores de l'obra, especialistes en ciència política, dret, història, sociologia, psicologia i ciències de la informació expressen la seva opinió sobre conceptes clau sempre recurrent en el procés. Així veiem una explicació-dissecció detallada de mots com democràcia, dret a decidir, estat de dret, sobirania, constitució, societat civil, partits polítics, mitjans de comunicació, emoció, nació, referèndum i Europa. Cadascun d'aquests conceptes és explicat en termes diguem-ne científics, legals, neutrals, si bé, en tots els casos, l'opinió personal de l'autor, la subjectivitat de cadascun d'ells també s'hi fa més que evident i ningú no té la pretensió d'amagar-la.

Cada text singularitzat, a més, va acompanyat de cinc preguntes concretes en les quals els autors han de retratar-se, necessàriament. Si bé n'hi ha tres que fan referència estricta al text especialitzat, dos dels interrogants que es plantegen són comuns per a tots: Què és Catalunya? De quina manera es pot superar el desacord a Catalunya i a Espanya, socialment i política? Les respostes diverses a les demandes formulades no són, de fet, altra cosa que l'expressió de la diversitat que es produeix també en el si de la nostra societat. Més enllà de la manifestació clara d'una pluralitat evident, el llibre és útil perquè permet d'aproximar-nos a conceptes fonamentals amb arguments més sòlids, lluny de les presses, la banalització o les inexactituds. Amb llibres així, sempre s'aprenen coses.