Ja que sovint s'acusa l'independentisme de viure a Matrix, i de vegades amb motius, no podem deixar passar per alt la significativa afirmació de Carmen Calvo l'altre dia a El món a RAC1. En plena exposició sobre la impossibilitat d'incloure el dret a l'autodeterminació en la Constitució, i repreguntada per Jordi Basté sobre el cas d'Escòcia, la vicepresidenta va construir una frase que no deixo de recórrer, síl·laba a síl·laba i amb gran fascinació, una vegada i una altra. "A Escòcia no hi va haver un referèndum pactat. No, no, no n'hi va haver", digué.

Fóra interessant saber què pensa l'ambaixador del Regne Unit a Madrid del fet que una alta figura del govern espanyol llegeixi d'una manera tan original el que va passar a Escòcia la jornada del 18 de setembre del 2014. Què era, doncs, tot allò? Un pícnic gegant, una gimcana? Una paròdia de referèndum amb finalitats teatrals, una "performance" massiva patrocinada per un museu d'art contemporani? O, molt pitjor, un referèndum il·legal? "What happened that day in Scotland, Mrs. Calvo"?

El problema és que la dialèctica política tant d'extrems que ens envolta porti a figures que creiem intel·ligents a violar els pactes més elementals de la percepció de la realitat. Un comportament que de vegades és circumscriu al món independentista, quan parla, a vegades, de repúbliques que, ara per ara, no existeixen. Doncs no! L'alteració cognitiva és d'allò més universal i transversal.

Perquè Carmen Calvo pot al·legar una àmplia varietat d'arguments per oposar-se a l'autodeterminació de Catalunya. Pot dir que, en la seva opinió, el referèndum no és la millor eina per desempatar quan tot apunta que, a una societat, dos blocs ronden el cinquanta per cert de suport. Un clàssic.

Pot explicar que el seu govern té un pla millor per a Catalunya, una oferta d'autonomia que serà irresistible per als catalans sense necessitat d'aventures ni trencadisses. Pot afirmar que un Estat s'ha de defensar de la fragmentació, que no es pot generar cap efecte dòmino en altres comunitats (espanyoles o europees) o fins i tot que Espanya, tal com la coneixem, és inviable sense Catalunya. Aquí m'he passat.

Però en lloc de limitar-se a aquestes explicacions, més o menys adduïdes, d'altra banda, a les files no independentistes en els darrers anys, la vicepresidenta ha establert un inquietant precedent tot negant un fet objectivament innegable. Després, alguns es posaran les mans al cap parlant de fake news. "A Escòcia no hi va haver un referèndum pactat". I a partir d'aquí, tot és possible.

Potser es tracta d'un globus sonda, un avís de què vindrà: l'anunci solemne, emparat pel TC, que Catalunya no ha existit mai, que els comtes medievals, com li ha passat a Cameron, es van fer un embolic i les coses se'ls en va anar de les mans. Tot és posar-s'hi.