Aquest dies sembla que Ciutadans s'ha anotat un punt, perquè de la seva negociació s'ha derivat, es diu, el fet que hagi passat la pròrroga de l'estat de l'alarma de trenta a quinze dies. Però no cal enganyar-se. Ni podia fer-se una pròrroga com la que deia pretendre el govern, ni en realitat li quedaven gaires possibilitats al seu president d'emmascarar la falta de les majories necessàries per a la seva aprovació.

Ens hem de preguntar, però, quin sentit té que ERC digui no perquè Ciutadans hagi dit sí. Com diu el president Sánchez, no estem parlant de programes, sinó de vides. Però també ens podríem preguntar quin sentit té que un partit que, després de diversos canvis i viratges programàtics diu que és lliberal, aprovi la pròrroga de l'estat d'alarma sols pel fet de la rebaixa en el nombre de dies, i un seguit d'etèries promeses poc o molt compatibles amb el seu ideari.

Hi ha alternativa? Sí que n'hi ha, però a Ciutadans no semblen interessats a explorar-la, malgrat fora més compatible amb el seva teòrica adscripció ideològica, i en el fons a ERC tampoc han sabut compadir d'una manera més creïble la seva crítica a la pròrroga, quan comparteixen la pulsió pel control, tan volguda a tota l'esquerra, i tenen la necessitat de continuar semblant un partit independentista, però d'ordre. Així que aquells que han dit sí pensen en sobreviure (mirant de reüll l'enquesta que dona la majoria als favorables a continuar confinats) i ERC ha dit no perquè aconsegueix distanciar-se del PSOE abans no arribin les eleccions.

I tampoc el PSOE perd comba. Ja li va bé donar la gran abraçada a Ciutadans per treure alguns adeptes al PP, no sigui que aquest li pugui fer el sorpasso, però també per diluir-los com a opció còpia de l'original socialista. De la mateixa manera al PSOE també li convé que ERC recuperi el prestigi perdut per haver pactat amb ells, i construeixi així la possibilitat d'apartar Torra i els seus del govern de la Generalitat quan es plantegin, tard o d'hora, unes eleccions autonòmiques.

De tot plegat, i més enllà de lamentar l'oportunitat perduda de reconduir la situació, avui s'ha confirmat que la majoria de la gent i del Parlament continua entestada a restar confinada. Em fa que són els que creuen arriscar menys en aquest despropòsit de gestió de la pandèmia. Com si no anessin amb ells els efectes papallona, com si haguessin pensat un sistema econòmic i social diferent i millor al que teníem abans que comencés aquest allargat estat de pròrroga.