Us heu preguntat alguna vegada com es dissenyen les polítiques públiques o les propostes que sovint apareixen a la premsa? D’on surt la proposta d’una renda bàsica universal, la manera d’implementar les superilles o quines són les polítiques millors per fenòmens com Airbnb? S’ha experimentat i vist què funciona millor i què pitjor, o estem davant d’idees plenes de bones intencions (suposem) però mancades de cap evidència o sigui sense dades?

Algunes d’aquestes polítiques públiques vénen a donar resposta a necessitats de la societat. Un bon exemple és el corredor "Madridterrani" (no és un error, és que pel Mediterrani no sabem si hi passa, almenys no per tot, però per Madrid, no en tingueu cap dubte!). Aquest corredor busca abaratir el cost de portar les mercaderies i productes del Mediterrani a Europa i ser competitius sense haver de carregar el diferencial en els salaris dels treballadors. Altres polítiques busquen assegurar principis com la igualtat de gènere o garantir l’accés a l’educació o a la salut.

Però moltes busquen fer una societat més eficient, més democràtica, més productiva o més competitiva. Són decisions que impliquen qüestions com si és millor que cada Ajuntament tingui el seu servidor de Dades Obertes o si és millor que n’hi hagi uns quants o poder només un a on s’aboqui tot. O quin és el grau d’autonomia que fa que els centres educatius siguin més eficients. O com s’han de regular les plataformes com Airbnb, si és millor prohibir-les, restringir-les o deixar-les fer i com. Com veieu moltes de les polítiques públiques cauen en aquest sac.

Les polítiques públiques varen començar amb un afany de recaptació per sufragar serveis, però aviat derivaren en polítiques redistributives i, finalment, en la situació actual a on el sector públic mira d’impulsar temes més complexos com ara l’enfortiment de l’economia digital, una major transparència o encoratjar la competitivitat de les empreses, etc.

Ara bé, a mesura que busquem resultats més concrets en entorns més complexos és més difícil encertar en polítiques públiques, perquè mentre s’orienten als seus objectius no serveixen també de fre i barrera pel desenvolupament social i el progrés. O que directament creïn injustícies que abans no existien. Exemples d’això en tenim arreu. Es pot limitar el plataformes com Uber protegim els taxistes però el servei en quantitat, diversitat i qualitat sent ressent pels ciutadans i turistes, per posar un cas controvertit i d’actualitat.  

Un bon exemple de futur són els cotxes autoconduits. El problema no és pas la tecnologia, que acabarà funcionant, sinó trobar un model de negoci que encaixi en la nostra societat i els seus objectius sense traumes, ni crear grans problemes.

Tornem doncs a la pregunta. Com ho podem fer per dissenyar millor i amb més èxit, aquestes polítiques públiques? La resposta sembla fàcil, fins i tot òbvia. Primer ens cal conèixer el que es fa arreu i experimentar, provar-ho. Quedar-se amb el millor i rebutjar el que no funciona. Ara bé, els organismes públics no estan pensats per experimentar i fer propostes, sinó per donar solucions als problemes dels ciutadans, o almenys intentar-ho. Tampoc ho estan les universitats ni els centres de recerca. Ens calen doncs agències, a poder ser  independents (aquest és el punt més important) que experimentin, facin propostes i suscitin el diàleg i l’elevin amb pilots i dades.  

NESTA al Regne Unit és una d’elles. Com ho fa per ser independent? Ho és perquè bona part del seu pressupost ve de la loteria anglesa – si, de la loteria -  i això no falla mai. Si hi ha crisi, la gent compra loteria i si no n’hi ha, doncs també! L’altra part se l’han de buscar ells amb programes competitius europeus o amb contractes amb governs locals, regionals o nacionals (d’aquests una part han de ser anglesos i l’altra poden ser d’arreu).

És una estructura senzilla però que li dona una gran independència, la fa competir arreu i li permet treballar temes més enllà dels quatre anys dels mandats. El seu àmbit d’actuació són les polítiques públiques, és per dir-ho d’alguna manera, com la recerca aplicada però en polítiques públiques.

Aquí ens cal una organització com NESTA que elevi la qualitat de les propostes i el discurs, que aporti dades a la reflexió i ajudi a distingir el que funciona del que no funciona i sobretot, ens cal que sigui independent!