L’OK Diario ha fet aquests dies diverses peces per als annals del periodisme, i no parlo ara del vídeo de Cristina Cifuentes, sinó de l’article que denuncia la instal·lació, a la rebatejada com a plaça de l’1 d’octubre de Girona, d’un valuós conjunt escultòric de la famosa localitat de Sant Esteve de les Roures, amb capitells de "piolins" repartint llenya i d’altres subtileses, tot hipotèticament beneït per l’alcaldessa Marta Madrenas. Una fake news com una casa que, naturalment, els lectors d’aquest mitjà, que es presenta com "el sitio de los inconformistas", hauran llegit traient foc pels queixals. “¿Pero hasta qué extremos de desfachatez pretenden llegar estos catalanes?”, s’hauran dit, enfurismats, mentre prenien el cafè.

Només quaranta-vuit hores després, aquest dijous, el mateix diari digital tornava a ensopegar amb la obstinada realitat paral·lela tot publicant un article en què, arran d’un fil de tuits d’una usuària aparentment independentista de la branca del "tenim pressa", denunciava un suposat "apartheid de los CDR" a partir de la divisió dels catalans en grups pintorescos com ara "catalans de soca-rel", "xarnegos", "charnegos", "colons" i "botiflers". Un esperpent ideològic del qual se’n van fer ressò altres mitjans, com e-notícies, tot i que aquí reconec que jo mateix hi vaig caure. La tal Aina tenia l’aspecte d’una independentista normal que havia perdut l’oremus. Tot molt passat de rosca, sí, però no del tot increïble. 

Però la inversemblança de la notícia, de vegades, no té tant a veure amb la mateixa notícia, ni tan sols necessàriament amb la font, sinó amb la teva disposició a creure-te-la. Aquesta és la qüestió. Si tens en el cap que l’independentisme és una cosa de bojos o de racistes, t’empassaràs qualsevol notícia que reafirmi aquesta idea. Si sospites, com és el meu cas, que hi ha determinats independentistes que han perdut de vista la realitat, repassaràs el fil de tuits de l’Aina horroritzat i alhora donant-te íntimament la raó.

Aquest efecte es dóna, però, en totes les direccions ideològiques. Em crida l’atenció, per exemple, que es continuï dient que Jordi Cañas va dir aquella frase alarmant: "Os montaremos un Ulster que os vais a cagar". Gemma Calvet, que llavors, el 2014, era diputada d’ERC, l’hi va atribuir en el Parlament i després es va haver de disculpar tot advertint que era "falsa", tal i com va recollir en el seu moment NacióDigital. Però tant se val: la sentència de Cañas (exdiputat d’un partit, Ciutadans, al qual no tinc la més mínima simpatia) continua perseguint-lo com una ombra i fins i tot arriba a publicar-se en els tuits dels telespectadors, a peu de pantalla, de programes com FAQS, fa poques setmanes. Quatre anys després que la frase fos desmentida solemnement! Què importa que no sigui veritat, oi? Estem en guerra! 
Doncs sí, ens creiem el que volem o necessitem creure. I no hi ha dubte que una de les víctimes del procés sobiranista és el periodisme.