El pròxim diumenge 9 de juny se celebren a l’estat espanyol les eleccions al Parlament Europeu, mentre que a la resta de països d’Europa les eleccions se celebren entre el 7 i el 9 de juny. Les enquestes auguren una tornada del bipartidisme i una millora significativa dels resultats dels partits d’extrema dreta. Les enquestes diuen que serien primera força en 9 països (incloent-hi Àustria, França, Itàlia i Holanda) i segona o tercera en uns altres 9 (incloent-hi Alemanya, Espanya, Portugal i Suècia). A l’estat espanyol, un 63% dels enquestats i enquestades admet que votarà tenint present la situació política espanyola i no l’europea, malgrat que moltes de les decisions preses al Parlament Europeu tenen un efecte directe a casa nostra.
Una extrema dreta reforçada al Parlament Europeu pot influenciar les polítiques dels pròxims 5 anys, sobretot dificultant aquelles més progressistes. L’augment de popularitat dels partits d’extrema dreta a Europa ja s’ha notat a les polítiques migratòries de la UE, que han virat cap a un to molt més racista i xenòfob. En l’aprovació del nou pla migratori el passat mes d’abril al Parlament, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen i la presidenta d’Itàlia, Giorgia Meloni, van unir forces per a augmentar els controls marítims i reforçar les repatriacions, mentre s’enorgullien de treballar amb països com Tunísia, Marroc i Mauritània i ampliar els fons que aquests reben per frenar les migracions cap a Europa. Recentment, però, es va descobrir que aquests països utilitzen els fons per arrestar les persones migrades i abandonar-les al desert subsaharià, sense aigua, diners, mòbil o sabates. Tot i les proves presentades, el Parlament Europeu no ha aturat el finançament d’aquest pla, un pla per “frenar” la immigració que es considera il·legal i que ha rebut entre 2015 i 2021 400 milions d’euros sortits de les butxaques dels i de les residents de la UE.
L’augment de la representació de l’extrema dreta al Parlament Europeu també pot posar en perill el famós Pacte Verd europeu, un pla que, tot i amb els seus defectes, busca lluitar contra la crisi climàtica i adaptar la Unió Europea als seus més que potencials efectes adversos. Els dirigents de partits conservadors i d’extrema dreta ja han demanat el vot per a tombar el pacte. Encara que la majoria de mesures previstes en el Pacte ja han estat ratificades pel Parlament Europeu, serà en la pròxima legislatura en què s’hauran d’aplicar i, per tant, quan s’haurà de decidir el pressupost que es destinarà a cada mesura.
Encara que el Pacte és poc ambiciós i es queda lluny del que demana la comunitat científica i les activistes ecologistes, només un Parlament compromès amb la lluita contra la crisi climàtica seria capaç de reforçar-lo. Recentment, l’extrema dreta va aconseguir buidar de contingut la Llei de Restauració de la Natura, que havia de limitar l’ús de productes fitosanitaris, que posen en perill la salut de les treballadores i les consumidores. Aquestes decisions del Parlament tenen efectes directes a casa nostra, ja que determinen la legislació estatal i autonòmica. Les decisions del Parlament Europeu també tenen un impacte directe en la nostra agricultura a través de la Política Agrària Comuna (PAC). Davant del populisme reaccionari, que busca protegir un sistema injust, que només beneficia a uns pocs i posa en perill la supervivència del camp, el Parlament Europeu s’ha de constituir com una institució forta i disposada a treballar per una transició ecològica i justa per a totes.
El Parlament Europeu també juga un paper important en el disseny de les polítiques econòmiques que després tenen un efecte directe en la política estatal. Un exemple és el de la negociació i aprovació del Pacte d’Estabilitat i Creixement (PEC) del que en parlàvem aquí i aquí. El Parlament té la capacitat d’influir a través del PEC en la despesa pública dels estats i, per tant, de definir quin és l’estat del benestar dels pròxims 5 anys.
Tot i que les decisions del Parlament Europeu tenen un gran impacte en la nostra vida diària, no és estrany que moltes ciutadanes mostrin indiferència cap a aquesta institució llunyana i dins d’un sistema de divisió de poders difícil de comprendre. El fet que les imatges que veiem normalment a la televisió ens mostrin una cambra, en el seu millor dia, mig buida, no ajuda al fet que les ciutadanes se sentin interpel·lades en aquestes eleccions. Tot i això, les decisions en seu europea en els pròxims 5 anys seran claus per a construir un futur que garanteixi una vida justa per a totes i en respecte al planeta. Això sí, com ja ens deia la Marta Ribera fa unes setmanes, construir una UE justa i per a totes no es redueix al dia de les eleccions. Queda feina per fer.