Molt s’ha dit ja sobre xefs i negocis que usen i abusen de becaris— o esclaus, com els han arribat a anomenar, malgrat vivim en un país lliure i som amos i senyors de la nostra pròpia vida. És molt còmode afirmar allò de “la societat i el sistema són una merda”; el difícil (o potser no) és assumir que canviar-ho està a les nostres mans. Que allò que acceptem marca la diferència. Som el gremi del qual formem part, sigui quin sigui, i ell és una extensió de nosaltres. Com a persones i professionals. Si t’han escopit a la cara i t’han tractat d’inútil, ho sento per tu. Plora, queixa’t, denuncia-ho i vés-te’n. Llença el davantal— que no la tovallola. Però, tal com deia Einstein, si vols resultats diferents, fes coses diferents.

Recordo, de fa temps, una persona que volia escriure un llibre i em deia que no volia que li suposés cap esforç. Mm. Vaig riure per no plorar. Jo, que he gaudit i patit (no sabria dir si a parts iguals) escrivint les novel·les que tinc publicades i tantes coses més... Recordo que vam parlar sobre les connotacions que donem a les paraules i les nostres creences; sobre la responsabilitat i el poder que tenim en el que diem, pensem, sentim i fem. A dia d’avui, la persona en qüestió, ja té un llibre al mercat i estic segura que no serà l’últim. Confio en que va escriure’l ella mateixa, tot i que en el món editorial hi ha molts clarobscurs... I negres. També.

"Un dia que estava tip de tot i comentava si no val la pena de plegar, llavors, amb un amic, vam adonar-nos que entre tots fèiem d'obrers d'una gran piràmide, una piràmide que potser no s'acabarà mai. Què hi fa que d'un llibre se'n venguin només tres-cents exemplars! Si només n'hi hagués un... Però aquest, i un altre, i centenars d'altres, formen una pila i es fan sentir, oi?" Això deia en Joaquim Carbó, el Juliol de 1968, en una carta a Jordi Arbonès. O com diu n’Eduard Màrquez en l’entrevista amb Jaume C. Pons Alorda. A anys llum de l’intent de campanya evangelitzadora del Senyor Mejide, amb més faltes que vergonya.

No ens cal guanyar-nos la vida: la tenim per defecte des del dia que vam néixer. Ara, el que sí va bé adquirir és experiència i coneixements que ens permetin desenvolupar una tasca, la que sigui, amb dignitat. I aprendre. I créixer. Com a persones i com a professionals. Perquè dels joves influencers als becaris jubilats n’hi ha un tros. (Potser) el problema és que ens estem acostumant a tenir-ho tot amb una immediatesa i comoditat que no són reals, sinó virtuals. Volem que tot sigui fàcil i ràpid i efectiu i... No sempre pot ser. Un pa bo no es fa sol. Li calen mans per convertir la farina, l’aigua, la sal i l’oli en un xusco o una barra. Cal amassar. Cal foc. I és aquesta inversió, de temps i d’energia allò que li aporta el valor. (Valor de veritat, que no és el mateix que un preu.) D’acord que no només de pa viu l’home, però...