El debat de política general, marcat entre l'1 d'octubre, tant pel de l'any passat, com especialment pel d'aquest any, és el retrat viu de la dificultat de la política catalana davant de cada pas que fa. La sensació que el carro pot anar pel pedregar en qualsevol moment en comptes de desaparèixer ha quedat reforçada. El jutge Pablo Llarena es deu fregar les mans, i si té a l'abast el xat que comparteixen els jutges es deu refermar i burlar-se del fregat que deixa als responsables dels grups parlamentaris de Junts per Catalunya i d'ERC. La presó, l'exili, el Suprem, el TC, el jutge Llarena són factors que intervenen en la política catalana, i que fan que cada decisió passi consultes per Lledoners i Waterloo, a més de Palau i les direccions dels partits que donen suport al Govern de Torra.

La discussió sobre què es fa amb l'ordre de suspensió de Llarena de fins a sis diputats (Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sànchez, perquè Toni Comín no és en aquest paquet) ha estès per unes hores que el Govern de Torra se n'anava en orris i que la convocatòria d'eleccions era un escenari que no es podia descartar. Disculpes i endavant, Junts per Catalunya i ERC recusen, de moment, la seva línia d'unitat estratègica, ni que sigui per salvar les propostes de resolució d'aquest debat. Tot i que als lletrats no els convenç la manera, i les reconsideracions de l'oposició ens tornaran a sessions ja vistes i que van acabar amb la mesa al Suprem i la presidenta Forcadell a la presó. 

L'ultimàtum que Torra va marcar perquè Sánchez mogués fitxa si no vol perdre el seu suport, ha corregut per unes hores sota els seus peus. El debat sobre si han de delegar la seva actuació uns diputats que políticament no estan suspesos, per bé que per intervenció del Parlament sí que ho estan, ha estat la nova pedra a la sabata dels partits que fan Govern. La CUP s'ho mira de fora estant, mentre Pablo Casado els amenaça d'il·legalitzar-los.

Ja no és que s'abarateixi el somni, és que s'abarateixen les formes i maneres d'entendre’s. Tot aquest soroll i fúria s'afegeix a la pressió popular que s'ha tornat a manifestar l'1 d'octubre arribant materialment a les portes del Parlament, i d'altra banda a la manca de concreció de la via del diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez.

D'aquí ve l'ultimàtum expressat pel President Torra, que ha apel·lat a fins a 40 dirigents mundials, de Merkel a Trump, que s'interessin per intervenir en aquest conflicte. 
La mirada entre millorar l'autogovern i votar l'autodeterminació es tornarà estràbica, perquè a més de tornar a passar al Parlament pels viaranys que topen amb els tribunals, caldrà saber de quina manera pensen mirar una legislatura farcida de muntanyes, amb el judici com a cim del conflicte. Veurem si són capaços de moure's entre la pinça de la pressió del carrer i la CUP i la necessitat de guanyar temps perquè el diàleg explori ni que sigui el desacord. Això si Pedro Sánchez no es decanta per convocar ell eleccions generals. “Equilibris” serà poc.