Per ser que no es farà (el referèndum) no deixa d’ocupar pàgines, titulars i els principals talls de les declaracions de personalitats públiques als mitjans de comunicació. No hi ha ministre que no sigui preguntat a diari per "això’. No hi ha diari d’abast estatal que no hagi dedicat pàgines a buscar intel·lectuals de prestigi que es posicionin sobre aquest “procés descarrilat”. L’exdiari de la progresia espanyola, sense anar més lluny, dilluns passat recollia amb ampli ressò els posicionaments de Javier Mariscal, Juan Marsé, Isabel Coixet, Eduardo Mendoza, Núria Amat o Joan Manuel Serrat. 

A mitjans de setmana, es feia públic un informe de la comissió jurídica de Foment del Treball on s’assegura que la llei de referèndum que està en tràmit suposa “un cop d’estat jurídic contrari al dret intern i internacional, i un exercici d’enorme irresponsabilitat política de conseqüències impredictibles”. En una línia similar, dissabte passat, en una entrevista a l’agència EFE, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, advertia que l’empresariat –tot, clar – viu “amb gran preocupació” la situació política i l’impacte de l’1-O que serà “un altre 9-N, sense cap tipus de dubte” o que l'economia vol “estabilitat, certeses, seguretat jurídica, i aquesta situació de confrontació provoca incertesa i desconeixement , que des del punt de vista econòmic mai és positiu”. Mentrestant, la Cecot sortia amb un comunicat a defensar “el dret dels ciutadans a ser consultats” però bé, que això no arruïni el titular que “l’empresariat” està atemorit.

Si són certes les percepcions de l’entitat que presideix Joaquim Gay de Montellà o fossin representatives les paraules de Miquel Valls hauríem d’obviar que el passat mes de juny, el Ministeri d’Economia va establir en 5.052 milions d’euros d’inversió estrangera a Catalunya l’any 2016, rècord històric, després de créixer un 2,4% respecte l’any anterior. Una dada per desmentir això de la inestabilitat, la temença i la sortida “automàtica del Tractat d’Europa” que assegurava en aquesta mateixa entrevista Valls. 

En canvi, ni una paraula de tota aquesta classe il·lustrada -personatges públics, intel·lectuals i rellevants del primer a l’últim, de les forces vives de les entitats ciutadanes, dels empresaris tan preocupats per la Constitució- sobre les mostres de “garanties” que l’Estat ha exhibit aquesta setmana amb la citació a la Comissaria de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia per interrogar càrrecs públics. Ni una crítica ni un manifest organitzat (ni indignat) sobre on reposa la dignitat democràtica d’un estat que crida a declarar el portaveu del Pacte Nacional per al Referèndum, Joan Ignasi Elena, que ha treballat incansablement per sumar més de 4.000 entitats i prop de mig milió de signatures per intentar –intentar- un referèndum pactat amb l’Estat.

No, ni una paraula. Però avui és dilluns i, encara que demà comença l’agost, segur que serà fàcil convocar-los amb un: “Es busquen intel·lectuals, activistes, progres i empresaris per encapçalar un manifest per celebrar la diligència de la Guàrdia Civil d’interrogar demòcrates”. Perquè les idees no són lliures i hi ha voluntats polítiques que no són legítimes. Qui diu Elena diu càrrecs públics que han acudit a les dependències de la benemèrita sense presència d’advocats ni garanties judicials.

Segur que es tornaran a llistar (cent, dos-cents o tres-cents) partidaris d’aturar com sigui la voluntat de procurar una via de diàleg i negociació per solucionar un conflicte d’arrel política. Segur que els sota signants estaran encantats de ser la veu de la immensa majoria espanyola que troba que això de Catalunya ja ha arribat massa lluny i que, ja se sap, de tant en tant cal recordar qui mana aquí.

Il·lusos nosaltres que no sabem entendre la comoditat de ser l’stablisment, la tranquil·litat d’esperit d’entendre que Espanya “es una y no cincuenta y una”, i que menyspreable i provincià ha esdevingut reivindicar-se com a català i voler votar. Amb el fàcil que és anar tots junts, i a una; i deixar-se de romanços democràtics.