És temps de maduixes
«No cal fer crides al boicot sinó pensar on i com comprem, qui és l'origen i quin grau de patiment conté cada producte»
ARA A PORTADA

- Carme Porta
- Activista i exdiputada
No fa gaire vaig llegir un article – el primer d'una sèrie que s'anuncia- signat per Maria Altimira, Quique Badia, David Meseguer i Pablo Tosco, un magnífic treball d'investigació que aprofundeix en les condicions de treball de les temporeres marroquines als camps de Huelva. El treball -que no seria possible sense el suport de la beca Devreporter de La Fede i l'acompanyament de la Fundació Surt- investiga uns fets que es van destapar l'any 2018: abusos sexuals, maltractaments i precarietat de les condicions laborals de les dones marroquines -només es contracten dones- a les plantacions de maduixots de Huelva.
No és una novetat la precarietat del treball agrícola, ni l'alta precarietat quan es tracta de persones temporeres per a grans corporacions, però mirar un maduixot i pensar el que hi ha darrere fa mal. Dones que han estat contractades en origen, dones amb fills o filles a càrrec perquè així s'asseguren el retorn, apilades dins de contenidors que fan d'habitatge en finques tancades com si fossin camps de concentració. Treballadores que són maltractades i, sovint, abusades i violades. Treballadores en situacions d'alta vulnerabilitat que es veuen, inclús, en risc de perdre la tutela dels seus fills si se sap el que passa als camps. Treballadores valentes que, tot i això van denunciar-ho.
Algun dels casos ha arribat als mitjans i als jutjats però les condicions de "semiesclavatge" i les males pràctiques empresarials d'algunes grans empreses productores i exportadores de maduixes es mantenen i s'obvien. Possiblement és la punta de l'iceberg però ens posa a les consumidores i consumidors a la punta d'aquest iceberg. Pensem en el que hi ha darrere de cada producte que consumim?
Maduixots, gerd, samarretes, cafè, mòbils... productes que consumim i usem de forma habitual i que produeixen grans beneficis a les corporacions que els comercialitzen però no ajuden a millorar la vida de les persones que hi treballen. El sistema de producció i consum crea les crisis, apuja preus i abaixa salaris i això provoca un bucle de desigualtats i injustícies en la que en som part: consumim i treballem; demanem preus baixos -ajudant així a la precarització les condicions de treball de molta gent- i es precaritzen les nostres condicions de treball. Perquè el capital no vol perdre benefici i es beneficia doblement del treball precari i del consum que fem.
Pensar una mica en el que hi ha darrere de cada producte ens porta a consumir de manera més sostenible, cercant la proximitat, el treball digne, l'equilibri territorial, la justícia global. No cal fer crides al boicot sinó pensar on i com comprem, qui és l'origen i quin grau de patiment conté cada producte. Enguany estic fent l'exercici -i si, faig una crida a què el feu- de cercar productes que siguin produïts de forma justa. No sempre és fàcil en el ritme quotidià que se'ns imposa buscar producte de qualitat, ecològic, de treball digne i de proximitat pot semblar difícil però la força que tenim com a consumidores i consumidors pot canviar el panorama productiu o correm el risc que ens amarguin les maduixes.
Tècnica en imatge fílmica, ha treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.