S'ha hagut de produir un dels episodis més horribles que es recorda en el panorama internacional, l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi, perquè els dos grans partits espanyols, el PSOE i el PP, enfrontats en un moment de gran crispació en la política espanyola, hagin unit forces. Ho han fet negant-se a suspendre la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. Diu moltes coses de l'estat espanyol que un dels pocs temes que cohesiona les elits polítiques sigui el comerç d'armes amb Riad, amb el cadàver d'un periodista esquarterat damunt la taula.

El president del govern, Pedro Sánchez, ha demanat "responsabilitat" i ha fet referència a preservar els llocs de treball de l'empresa Navantia. La intenció inicial de la ministra de Defensa, Margarita Robles, de suspendre la venda de 400 bombes de precisió va provocar un inici de revolta a les drassanes de Cadis. La línia telefònica entre Sánchez i Susana Díaz, que no és gaire fluïda, va cremar durant uns dies. En vigílies de les eleccions andaluses, es va imposar el càlcul cínic.

L'assassinat de Khashoggi ha entrat de ple en la política espanyola i en mostra totes les nafres. Mentre la dreta acusa Pablo Iglesias de coquetejar amb el règim de Veneçuela -que fins al moment no ha arribat als extrems de Riad-, a Pablo Casado li sembla bé anar nodrint l'exèrcit saudita perquè pugui continuar massacrant el Iemen. Una aventura aquesta, per cert, que forma part del patrimoni polític del príncep Mohammed bin Salman (MBS), convertit en un dels personatges més sòrdids de l'escena internacional.

L'Estat que ha reprimit el poble català i que es nega a admetre el seu dret a decidir és el que envia armes a un dels règims que assola l'Orient Mitjà. Hi ha un fil vermell entre sectors de l'elit de Riad i el terrorisme fonamentalista, que ha ensangonat Europa, i també Catalunya. La raó d'estat sol imposar-se en les grans decisions dels governs a tot arreu, amb excepcions honorables. Però hi ha estats i estats.

Passen els governs, però la relació estreta entre Espanya i l'Aràbia Saudita roman com una de les grans continuïtats de la política exterior de Madrid. Una aliança que és estratègica i coronada, amb un paper central del rei emèrit i de l'actual, Felip VI. Molts estats es retrataran, per bé i per mal, davant d'aquest crim d'estat. Mentre Alemanya ha sabut fixar una línia dura, confirmant Merkel com la líder d'Europa, Espanya ha preferit retratar-se amb la Casa de Saud, enterrant al desert el que li pogués quedar d'imatge de país modern i democràtic.