
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
El president del govern, Pedro Sánchez, ha demanat "responsabilitat" i ha fet referència a preservar els llocs de treball de l'empresa Navantia. La intenció inicial de la ministra de Defensa, Margarita Robles, de suspendre la venda de 400 bombes de precisió va provocar un inici de revolta a les drassanes de Cadis. La línia telefònica entre Sánchez i Susana Díaz, que no és gaire fluïda, va cremar durant uns dies. En vigílies de les eleccions andaluses, es va imposar el càlcul cínic.
L'assassinat de Khashoggi ha entrat de ple en la política espanyola i en mostra totes les nafres. Mentre la dreta acusa Pablo Iglesias de coquetejar amb el règim de Veneçuela -que fins al moment no ha arribat als extrems de Riad-, a Pablo Casado li sembla bé anar nodrint l'exèrcit saudita perquè pugui continuar massacrant el Iemen. Una aventura aquesta, per cert, que forma part del patrimoni polític del príncep Mohammed bin Salman (MBS), convertit en un dels personatges més sòrdids de l'escena internacional.
L'Estat que ha reprimit el poble català i que es nega a admetre el seu dret a decidir és el que envia armes a un dels règims que assola l'Orient Mitjà. Hi ha un fil vermell entre sectors de l'elit de Riad i el terrorisme fonamentalista, que ha ensangonat Europa, i també Catalunya. La raó d'estat sol imposar-se en les grans decisions dels governs a tot arreu, amb excepcions honorables. Però hi ha estats i estats.
Passen els governs, però la relació estreta entre Espanya i l'Aràbia Saudita roman com una de les grans continuïtats de la política exterior de Madrid. Una aliança que és estratègica i coronada, amb un paper central del rei emèrit i de l'actual, Felip VI. Molts estats es retrataran, per bé i per mal, davant d'aquest crim d'estat. Mentre Alemanya ha sabut fixar una línia dura, confirmant Merkel com la líder d'Europa, Espanya ha preferit retratar-se amb la Casa de Saud, enterrant al desert el que li pogués quedar d'imatge de país modern i democràtic.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.