
ARA A PORTADA
-
-
Front comú de Catalunya i el País Basc per aconseguir l'oficialitat de les llengües a Europa Lluís Girona Boffi
-
-
Cristóbal Montoro i vuit més: la llista de ministres imputats de José María Aznar Lluís Girona Boffi
-
Montoro es dona de baixa del PP després de ser acusat de beneficiar empreses gasistes quan era ministre Redacció

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Les dificultats per tancar un acord entre el PSOE i Podem tornen a deixar en evidència la manca d'un projecte espanyol transformador. No hi ha manera de concretar un govern de coalició de Sánchez amb les forces a la seva esquerra, l'única fórmula amb trets realment reformadors de l'Estat. Fins al punt que algú s'ha tret de la màniga el concepte de "govern de col·laboració". El que sigui per no compartir cadira al consell de ministres. A Podem encara fluctuen entre el pragmatisme i la temptació ideològica.
Les velles glòries del PSOE tampoc ho tenen clar, entre un Felipe González "pessimista" envers la investidura i displicent amb Sánchez -que encara no l'ha trucat!- i un Rodríguez Zapatero que ensenya la punteta d'un indult, no se sap si en condició de relator o de simple tertulià.
A la dreta, Albert Rivera no se'n surt, presoner com és de les seves obcecacions. Li passa una mica com al Pablo Iglesias del 2016. La radicalització del personatge ha fet perdre la paciència als fins ara valedors del taronja en el món econòmic. Comença a ser evident arreu el que ja se sabia a Catalunya: despullat de ropatges, emergeix tan sols l'autoodi de l'exassalariat de la Caixa. Pablo Casado està content per aparèixer com a responsable al costat del seu rival, mentre tots dos resisteixen la pressió dels sectors econòmics que exigeixen: "Absteniu-vos!".
La política espanyola continua presonera de la retòrica i les proclamacions intransigents. Les afirmacions pretensioses esdevenen presons pels líders dels partits. En quaranta anys de democràcia, mai hi ha hagut un govern de coalició a Espanya. No sembla un fet anecdòtic. La dificultat de consensuar el poder executiu és un dels elements propis del sistema polític espanyol.
Mentrestant, enmig del decorat, la crua realitat despunta. Els dirigents processats són traslladats a presons catalanes mentre s'especula sobre quan pot fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem. Com un recordatori del que realment pot esdevenir el factor determinant de la nova legislatura.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.