Aquest dissabte, el president Mas va signar un nou capítol de la història del nostre país. Amb la llei a la mà, disposats com sempre a parlar, anem avançant impecablement cap al 9 de novembre, el dia en què exercirem el nostre dret a decidir sobre el futur de Catalunya.

Lamentablement, però, la resposta per part del Govern central va ser immediata -amb “celeritat”- : precisament, fou la vicepresidenta qui es va afanyar en tornar a manifestar que la consulta del 9-N no se celebrarà perquè és inconstitucional. És, com a mínim, sorprenent que dictin sentència abans que els seus recursos arribin al Tribunal Constitucional. I també és sorprenent que aquest no es queixi per sentir-se anul·lat i desacreditat pel govern espanyol.

La Constitució del 78 fou aprovada per a dotar-nos de democràcia i llibertat i deixar enrere els anys de la dictadura. Utilitzar ara, 36 anys després, aquest instrument per a prohibir la voluntat d’un poble a opinar és inadmissible. I no es pot entendre de cap manera que un governant elegit democràticament com Maria Dolores de Cospedal es pugui quedar tan ampla en afirmar que la signatura del decret de convocatòria és pròpia de “règims totalitaris” perquè posa en dubte la democràcia. Saben realment què significa la paraula “democràcia”?

Quan 1.800.000 persones tornen a manifestar-se a Barcelona un any més per demanar, senzillament, que se les escolti per a decidir el seu futur, se les ha d’escoltar. Això és la democràcia.

Per tant, els catalans i les catalanes, que som gent històricament democràtica, votarem el proper 9 de novembre. Perquè hi estem convocats legalment, legítimament i democràticament.