Estiu

«Hi penso molt, aquests dies, en tots aquests apologetes de l’estiu. I faig un esforç ingent per a entendre'ls, però no me n’acabo de sortir»

06 d’agost de 2018
Sempre que diem que d’alguna cosa se’n parla poc és que se’n parla massa, i quan ens sembla que en parlem massa sovint és que en parlem massa poc i sempre fem voltes des del mateix prisma. 

Hem parlat de la calor d’aquests dies, però no dels apologetes de l’estiu que tot l’any esperen precisament això: que sortir al carrer sigui com la bafarada que surt del forn quan n’obrim la porta després de gratinar-hi uns macarrons, que ens llevem cansats i maldormits, que els homes vesteixin camises de màniga curta i se’ns embrutin els peus per dur sandàlies, que un any més els mitjans de comunicació anomenin “certamens” els festivals d’estiu on no hi concursa ningú.

Que existeixin els mosquits i els restaurants tancats per les vacances que encara no fem i les dutxes successives que tres minuts després no sabem si és suor o aigua o la vida que se’ns fon i el desastre que ens sembla tot. Té un punt humiliant, això de suar tant. Passejar-se per casa desconsolats i nus, sense energia ni ganes de fer tot el que tenim pendent malgrat el temps de què disposem, perquè el temps no existeix quan fa calor i només és una cosa calenta i tediosa que passa arrossegant els peus. 

Hi penso molt, aquests dies, en tots aquests apologetes de l’estiu. I faig un esforç ingent per a entendre'ls, però no me n’acabo de sortir. No n’hi ha prou que els dies siguin més llargs -perquè de seguida tornen a escurçar-se mentre l’estiu roman-, ni n’hi ha prou amb l’olor dels llençols nets estesos als balcons -perquè sempre tenen el contrapunt d’un fregit unes passes més enllà. Tampoc no compensa que les ciutats es buidin perquè no només es buiden de gent, ni la sobtada tolerància pel desordre que de sobte ens permetem. L’estiu és una ressaca permanent. 

Ja ho diuen alguns lectors, que no faig més que queixar-me. Però com que aquest lament de la calor d’aquests dies és compartit per processistes i antiprocessistes, no he volgut deixar passar aquesta oportunitat de queixa transversal. Al cap i a la fi estic contenta que ens perdem de vista unes setmanes. Bon estiu a tothom!