D'un temps ençà Estrella Damm ha fet una cosa que el país demanava a crits: posar diners a la comunitat de creadors en llengua pròpia. Aviat farà cinc anys que un grapat de gent va començar a parlar de la importància de recuperar el terreny perdut durant la dècada dels anys 10 en matèria de referents culturals a les pantalles. Ja ha plogut força des que es va fer públicament el diagnòstic i els que hi vam posar la banya fent un lobbisme de pacotilla amb una piulada i una espardenya vam aconseguir sacsejar mediàticament el tema, però no vam aconseguir convèncer els grans de la classe perquè, més enllà de fer-ne debats i posicionaments estètics, es creessin conductes directes de diners que arribessin a la butxaca dels creadors que gosaven desafiar algoritmes i lògiques comercials fent contingut en llengua pròpia. Durant aquests anys de conversa social sobre el tema, gent molt diversa ha tocat portes de tots els colors i mides demanant la creació d'aquests conductes economicoculturals apuntant als creadors de xarxes, però s'ha fet impossible que alguna gran empresa hi poses calés de veritat (un record per l’enyorada Carme Junyent que fins i tot va picar a la porta de l’Smithsonian després de veure que els empresaris del país no feien massa cas del tema).
En un moment donat, la murga feta per uns quants millenials a Twitter va generar que grups de comunicació privats i la CCMA fitxessin la talentosa primera i segona generació de creadors a xarxes per treballar en uns mitjans tradicionals en procés de modernització. Aquest fet va ser un triomf sense pal·liatius perquè per fi donàvem un bon missatge: fes-ho en català que et fitxarà TV3, RAC1 o Ser Catalunya. Ningú em podrà convèncer que aquest fet no fos un salt qualitatiu genial. Tot i això, dissortadament, no es va aconseguir fer arribar directament els diners a les butxaques dels creadors perquè es quedessin també generant contingut independent a les xarxes socials. Que els mitjans tradicionals fitxessin, visibilitzessin i engrandissin creadors de les xarxes va ser positiu, però no es va generar la situació òptima que hagués estat complementar-ho amb una arribada de diners directes a l’ecosistema de xarxes. Tants diners com mou el país i noi, no hi ha manera de fer arribar mig trist quilet als influencers.
Més tard, amb l’empenta i empremta dels primers creadors i la irrupció definitiva de TikTok i el seu algoritme de tallatge xinès, un algoritme respectuós amb les cultures mitjanes dissenyat per visibilitzar les varietats dialectals del gegant asiàtic, el català fa un rebrot algorítmic i viu un augment de visibilitat i consum que es pot comptar per milions de visualitzacions: és així com comença a aparèixer la tercera generació de creadors en català-valencià. En aquest context, Estrella Damm decideix fer una estratègia de màrqueting que es mereix tot un reconeixement nacional: tria posicionar la seva branca catalana de la marca mitjançant influencers en llengua pròpia. Envia paquets amb regals de la marca a gairebé tots els creadors i podcasters amb un bon gruix de seguiment, fa col·laboracions amb els que més destaquen, organitza partits i sessions fotogràfiques al Camp Nou entre influencers nostrats, els convida a la rua blaugrana de celebració de la Lliga, i comença a fer esdeveniments cada cop més grans com ara un concert de Mushka i Julieta en una masia amb aura d'ecosistema social exclusiu plena de creadors i influencers catalans.
I com que en aquest país no ha abundat l'atreviment (i menys en el sector privat) per fer publicitat mitjançant els influencers més propers i amb codis més compartits amb el territori, s'ha de felicitar Estrella Damm i al seu equip de màrqueting per haver vist el forat i haver-lo sabut explotar tan bé: estan arribant on toca, ressonant pels mòbils de bona part de la franja jove del país i s'han penjat una medalla que, sigui inconscient o no, hauria de valer el reconeixement de tots aquells que estimem la cultura catalana. Em faig una Estrella a la salut de tots ells: dels creadors que han acabat generant un ecosistema somiat que ara mateix ja s’està multiplicant exponencialment, i els de màrqueting de la cervesera per haver trencat el gel i haver posicionat la marca com els àngels. Encara hi ha la missió pendent de crear un conducte directe de diners cap a l’ecosistema de creadors (igual que tenim conductes que van directes al món del teatre o del cinema), però Estrella Damm ens ensenya que el camí obert comença a donar fruits. I les altres empreses… a què espereu per demanar-ho a les agències?
En un moment donat, la murga feta per uns quants millenials a Twitter va generar que grups de comunicació privats i la CCMA fitxessin la talentosa primera i segona generació de creadors a xarxes per treballar en uns mitjans tradicionals en procés de modernització. Aquest fet va ser un triomf sense pal·liatius perquè per fi donàvem un bon missatge: fes-ho en català que et fitxarà TV3, RAC1 o Ser Catalunya. Ningú em podrà convèncer que aquest fet no fos un salt qualitatiu genial. Tot i això, dissortadament, no es va aconseguir fer arribar directament els diners a les butxaques dels creadors perquè es quedessin també generant contingut independent a les xarxes socials. Que els mitjans tradicionals fitxessin, visibilitzessin i engrandissin creadors de les xarxes va ser positiu, però no es va generar la situació òptima que hagués estat complementar-ho amb una arribada de diners directes a l’ecosistema de xarxes. Tants diners com mou el país i noi, no hi ha manera de fer arribar mig trist quilet als influencers.
Més tard, amb l’empenta i empremta dels primers creadors i la irrupció definitiva de TikTok i el seu algoritme de tallatge xinès, un algoritme respectuós amb les cultures mitjanes dissenyat per visibilitzar les varietats dialectals del gegant asiàtic, el català fa un rebrot algorítmic i viu un augment de visibilitat i consum que es pot comptar per milions de visualitzacions: és així com comença a aparèixer la tercera generació de creadors en català-valencià. En aquest context, Estrella Damm decideix fer una estratègia de màrqueting que es mereix tot un reconeixement nacional: tria posicionar la seva branca catalana de la marca mitjançant influencers en llengua pròpia. Envia paquets amb regals de la marca a gairebé tots els creadors i podcasters amb un bon gruix de seguiment, fa col·laboracions amb els que més destaquen, organitza partits i sessions fotogràfiques al Camp Nou entre influencers nostrats, els convida a la rua blaugrana de celebració de la Lliga, i comença a fer esdeveniments cada cop més grans com ara un concert de Mushka i Julieta en una masia amb aura d'ecosistema social exclusiu plena de creadors i influencers catalans.
I com que en aquest país no ha abundat l'atreviment (i menys en el sector privat) per fer publicitat mitjançant els influencers més propers i amb codis més compartits amb el territori, s'ha de felicitar Estrella Damm i al seu equip de màrqueting per haver vist el forat i haver-lo sabut explotar tan bé: estan arribant on toca, ressonant pels mòbils de bona part de la franja jove del país i s'han penjat una medalla que, sigui inconscient o no, hauria de valer el reconeixement de tots aquells que estimem la cultura catalana. Em faig una Estrella a la salut de tots ells: dels creadors que han acabat generant un ecosistema somiat que ara mateix ja s’està multiplicant exponencialment, i els de màrqueting de la cervesera per haver trencat el gel i haver posicionat la marca com els àngels. Encara hi ha la missió pendent de crear un conducte directe de diners cap a l’ecosistema de creadors (igual que tenim conductes que van directes al món del teatre o del cinema), però Estrella Damm ens ensenya que el camí obert comença a donar fruits. I les altres empreses… a què espereu per demanar-ho a les agències?