El nostre és un país ben estrany. Cada vegada que un projecte d’inversió, qualsevol projecte, surt a la llum, ens agafa un no-sé-què per tot el cos i comencem a parlar d’allò tan conegut i nostrat com és d’on venim, qui som i cap on anem. Durant el període de la Renaixença, els membres d’aquest important moviment parlaven d’enderrocar les fàbriques perquè deien que feien malbé el paisatge. I suposo que alguna raó deurien de tenir perquè veure xemeneies per tot arreu, com deuria ser el cas, no és que millorés massa el paisatge i per això també deuria de suscitar més d’una polèmica a favor i en contra. No dic, per tant, que no hi hagi d’haver debat. No és això. Parlar i involucrar-se en els temes que poden afectar positivament o negativament al teu país és molt positiu però, altra cosa és voler-ho qüestionar absolutament tot i sempre des de la desconfiança o des d’una falsa progressía que tendeix a agafar-se-la amb paper de fumar i a treure del calaix les pancartes de nens rebels i ofesos.

El projecte Eurovegas està aixecant un debat, un altre, amb uns arguments perennes: quin model de creixement i de desenvolupament volem pel nostre país. Carai! Poseu-li si us plau una mica més d’imaginació perquè, si després de tants anys d’existència sembla que encara hi ha gent que s’entesta en interrogar-se en allò que vol ser quan serà gran i en anar donant voltes al mateix fanal, perdoneu però tenim un problema! Això sí, sacrificis personals ben pocs perquè tothom vol donar-li a l’interruptor i que s’encengui el llum, cuinar amb gas o electricitat, tenir el seu vehicle privat, viatjar en low cost amb avions que contaminen anant tot el dia amunt i avall i embolica que fa fort. I ara el debat d’Eurovegas perquè alguns ja s’estaven començant a avorrir. Se n’ha de parlar i molt però una altra cosa és posar-s’hi de cul des d’un bon començament, com si la prostitució i el joc no visquessin ja entre nosaltres. Mentre nosaltres discutim si seran peres o pomes i amb el risc d’arribar a la paràlisi per l’anàlisi, no només Madrid, els tocadellonses de sempre, estan perseguint el mateix sinó que Washington, Japó i l’Índia sembla que també es disputen ser les noves capitals del joc.

Arriba el magnat Sheldon Adelson amb un pa sota el braç de 18.000 milions d’euros en inversions i la creació de 200.000 llocs de treball entre directes i indirectes i d’antuvi ja li hem de posar cara de pomes agres? Doncs si que tenim el país per anar fent-nos els primmirats!