Avui, fa un any, vam haver de fer el que ningú no ho hagués dit mai abans que faríem: confinar-nos. Un any després, tot fa pensar que es tornaran a cometre els errors de les tres onades que, fins ara, ha tingut la pandèmia i que, després de Setmana Santa, hi tornarem a ser. No passa res, al cap i a la fi, només hi haurà més morts, oi?

Totes aquestes presses en les anomenades desescalades passen, entre altres, perquè qui té la caixa de veritat és incompetent: em refereixo al govern espanyol. Com que ha estat incapaç de donar ajudes directes, els comerciants, restauradors, autònoms en general, etc., s'han de buscar la vida i ho fan, per exemple, pressionant els governs autonòmics tant com poden.

Sorprèn que mentre Itàlia es torna a tancar a pany i forrellat, que França vagi pel mateix camí i que Alemanya hagi avisat que després de Setmana Santa hi pot haver un rebrot de contagis més greu que el de les festes nadalenques, aquí es parli de permetre als restaurants que obrin per sopar.

Unes dades (són de la setmana passada): Corea del Sud, que són més de 51 milions de persones, és a dir, més que Espanya, 1.642 persones han mort per Covid-19. Taiwan, amb la meitat de la població d'Espanya, han mort 10 persones. Japó, amb una població de més de 126 milions, 8.300 morts. Nova Zelanda, amb gairebé cinc milions de persones, 26 morts. Austràlia, amb més de 25 milions d'habitants, 909 morts.

No creuen que passa alguna cosa si comparem aquests països amb els Estats Units (525.000 morts), Brasil (265.000), Mèxic (190.000), Gran Bretanya (124.000), Itàlia (99.000), Alemanya (71.000), Espanya (71.000)? Però és que, com ha informat El País aquest cap de setmana, el nombre de morts a Espanya podria ser de més de 92.000!

Resulta que el normal hagués estat, sempre segons El País, que, a Espanya, 400 mil persones haguessin mort el 2020, però van ser gairebé 500 mil, com recullen els registres civils. Aquest xifra de finats situa Espanya en el sisè país del món amb un excés més gran de morts, tant en nombres absoluts com en relatius. En concret, hi ha un excés del 23%.
Per edats, els excessos també són clars: de més de 85 anys, el 29%; de 75 a 84 anys, el 18%; de 65 a 74, el 24% i de 15 a 64 anys, el 12%.

I davant d'aquesta tragèdia, què ha fet la classe política nostrada? D'entrada, molt pocs han reconegut que els Estats ens han fallat. Tots o gairebé tots. És a dir, han estat incapaços de protegir-nos. Incapaços. I això és greu, molt greu. Perquè si ha passat una vegada, pot tornar a passar. I després tenim les picabaralles polítiques constants i permanents. Hi ha molta fatiga, sí, fatiga en tots els sentits, no només la pandèmica.