Escriure un article perquè surti a l'entorn del 17-A fa difícil no parlar del que va passar fa dos anys. N'he parlat abastament des del primer moment arriscant-me a posar dubtes sobre el paper de l'Estat en la massacre, que hauria pogut ser la més important del terrorisme si no arriba a esclatar Alcanar. Les investigacions periodístiques independents han anat aportant proves que confirmarien aquests dubtes sobre els serveis de seguretat de l'Estat.

Però avui no m'entretindré en aquest aspecte brutal de la guerra de l'Estat contra la democràcia catalana. Ho faré servir de pretext per parlar dels fluxos induïts. En el cas del 17-A es posa en evidència un flux de recursos ocults emprats en la desestabilització de l'objectiu polític a abatre. Sigui per la via del manteniment de confidents, sigui per la via d'augment reconegut de la plantilla del CNI treballant a Catalunya, sigui per la inversió reconeguda en control i intoxicació de les xarxes socials... Aquest darrer cas l'he patit de prop; i ara mateix estic convençut que la virulència que ha agafat la batalla dialèctica entre estratègies independentistes no només es deu a les tendències malaltisses pròpies d'alguns membres del moviment, sinó a una deguda i planificada penetració de trolls policials.

Més fluxos. És públic i notori que en els anys de plom del terrorisme d'ETA, l'expansió del tràfic d'heroïna i de drogues en general al País Basc es va disparar, enviant a la perdició a nombrosos membres de les joves generacions que haurien pogut esdevenir bases insurreccionals. El comportament territorial desigual de la droga no podia ser fruit només de l'atzar. Ens estarà passant alguna cosa semblant ara a Catalunya? El Govern de Catalunya i la seva policia haurien d'obrir els ulls més que mai i, professionalment, encarar una possible escalada de tràfic i la seva delinqüència derivada.

Encara més. Recordo que quan fa anys hi hagué la crisi de les pasteres i els sense papers arribaven en massa a Catalunya, alguns d'ells explicaven que després de la primera acollida a Andalusia, els facturaven amb un bitllet de tren cap a Barcelona. És clar que la societat catalana s'ha mostrat sempre oberta a l'acollida i ho continuarà essent. Però mentre el nostre Govern no tingui el control dels fluxos migratoris, és l'Estat que pot estar jugant a aprenent de bruixot. Com va gosar un dia preguntar-se el conseller responsable, per exemple: quines són les dades d'arribada actual de MENA's, i quina és la distribució que en fa l'Estat pel conjunt d'autonomies?

Parlem també de fluxos viatgers. Qui controla les infraestructures d'arribada i sortida de viatgers? AENA, RENFE, ADIF, FOMENTO a través d'aeroports, trens i autopistes. El boicot sistemàtic a la inversió en aquestes infraestructures, el manteniment per sota dels estàndards mitjans dels serveis de personal a El Prat, el tercermundisme d'algunes línies de RENFE i el bloqueig sistemàtic a les autovies pendents d'execució, així com el retard crònic de la línia d'ample europea del corredor mediterrani són una decisió geoestratègica.

Podríem seguir amb els fluxos fiscals i d'altres, però en definitiva cal saber entendre que ens trobem en un conflicte de molt calat amb moviments molt ben pensats des del Deep State capaços de moure fluxos de desestabilització terrorista, delinqüent, migratòria o de mobilitat per a què com ja recomanava a Felip IV, el Duque de Olivares, en la seva memòria del 1625: "en aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, hacer que se ocasione un tumulto popular grande y con este pretexto... y con ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista, assentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla"