Forces en tensió
«Queda per veure fins quan es podrà mantenir un equilibri entre JxCat i ERC, dues forces que competeixen per l'hegemonia del camp independentista»
ARA A PORTADA
-
Què passa a TV3 i Catalunya Ràdio? Reticències sindicals pel 3CatInfo i el futur de les redaccions Víctor Rodrigo
-
-
L'opa es complica: els accionistes del Sabadell aproven la venda de TSB i el repartiment de dividends extraordinari Bernat Surroca Albet | Pep Martí i Vallverdú
-
El Govern veu «compatible» negociar els pressupostos mentre s'avança en els acords d'investidura Redacció
-
Si ara tingués coneixements de física, podria utilitzar el símil d'alguna llei natural per definir el que es detecta de manera molt evident entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Algun principi de forces contraposades. També puc tirar de la simbologia kumbaià i parlar del joc d'estirar la corda. El fet és que un dels canvis principals que es podien detectar en la sessió parlamentària d'aquest dijous era la diferència de to i de contingut dels discursos d'aquests dos partits independentistes.
JxCat ha estat coherent amb la seva raó de ser, amb un discurs centrat a reivindicar el procés que va portar a l'1 d'octubre i apel·lant sobretot a la legitimitat i al passat, no només al recent. El portaveu, Quim Torra, antic director del Born Centre Cultural durant el Tricentenari el 1714, ha fet un discurs èpic i amb referències historicistes.
Poc a veure aquest to amb el de les intervencions de Marta Rovira. Més enllà de les lògiques referències a la irregularitat de la situació, amb els quatre dirigents presos i amb una part del govern fora de Catalunya, la diputada d'Esquerra ha parlat d'acció de govern, de la necessitat de polítiques concretes, i ha defensat l'actuació com a conseller d'Economia d'Oriol Junqueras. Encara més, ha fet una afirmació que hagués resultat insòlita en el període anterior, i que probablement ha xocat molts dels diputats de la llista de Puigdemont: la independència és un mitjà, no una finalitat.
A aquestes diferències de to hi afegiria el fet que els dos grups parlamentaris no han votat igual en les resolucions presentades pels diversos grups, perquè ERC ha donat suport a algunes de les propostes dels Comuns. I en la vessant dels gestos, tampoc no s'han aplaudit uns a altres tota l'estona, deixant clar també que si es van presentar per separat a les eleccions no era per pura decisió estètica.
Pot ser que aquestes diferències quedin momentàniament en un segon pla, mentre es reprèn l'activitat política, s'investeix un president i es forma un govern. Però queda per veure fins quan es podrà mantenir un equilibri entre dues forces que competeixen per l'hegemonia del camp independentista. Una competència que, si atenem a la vinculació, si més no, ideològica, entre Junts x Catalunya i el PDECat, s'arrossega des de fa una pila d'anys.
De manera immediata, la intervenció de Carles Puigdemont ha degut tranquil·litzar ERC per la renúncia a ser investit, però planteja la incertesa sobre el paper dels republicans en aquesta assemblea de parlamentaris convocada a Bèlgica. No tant sobre l'anomenat consell de la República o l'equip de Puigdemont, que podria afectar poc el dia a dia del govern que s'estigui a Catalunya. Veurem.
JxCat ha estat coherent amb la seva raó de ser, amb un discurs centrat a reivindicar el procés que va portar a l'1 d'octubre i apel·lant sobretot a la legitimitat i al passat, no només al recent. El portaveu, Quim Torra, antic director del Born Centre Cultural durant el Tricentenari el 1714, ha fet un discurs èpic i amb referències historicistes.
Poc a veure aquest to amb el de les intervencions de Marta Rovira. Més enllà de les lògiques referències a la irregularitat de la situació, amb els quatre dirigents presos i amb una part del govern fora de Catalunya, la diputada d'Esquerra ha parlat d'acció de govern, de la necessitat de polítiques concretes, i ha defensat l'actuació com a conseller d'Economia d'Oriol Junqueras. Encara més, ha fet una afirmació que hagués resultat insòlita en el període anterior, i que probablement ha xocat molts dels diputats de la llista de Puigdemont: la independència és un mitjà, no una finalitat.
A aquestes diferències de to hi afegiria el fet que els dos grups parlamentaris no han votat igual en les resolucions presentades pels diversos grups, perquè ERC ha donat suport a algunes de les propostes dels Comuns. I en la vessant dels gestos, tampoc no s'han aplaudit uns a altres tota l'estona, deixant clar també que si es van presentar per separat a les eleccions no era per pura decisió estètica.
Pot ser que aquestes diferències quedin momentàniament en un segon pla, mentre es reprèn l'activitat política, s'investeix un president i es forma un govern. Però queda per veure fins quan es podrà mantenir un equilibri entre dues forces que competeixen per l'hegemonia del camp independentista. Una competència que, si atenem a la vinculació, si més no, ideològica, entre Junts x Catalunya i el PDECat, s'arrossega des de fa una pila d'anys.
De manera immediata, la intervenció de Carles Puigdemont ha degut tranquil·litzar ERC per la renúncia a ser investit, però planteja la incertesa sobre el paper dels republicans en aquesta assemblea de parlamentaris convocada a Bèlgica. No tant sobre l'anomenat consell de la República o l'equip de Puigdemont, que podria afectar poc el dia a dia del govern que s'estigui a Catalunya. Veurem.
Periodista i guionista. Vaig néixer a Barcelona l’any 1963. Llicenciat en Periodisme i Història. He estat molts anys dedicat a la informació política, i ara en fa uns quants que va començar a parodiar-la a programes com Minoria Absoluta o Polònia. He treballat a diferents mitjans de comunicació, i ha escrit llibres com ERC: La llarga marxa o Sóc perico, i què!.
Et pot interessar
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.