Si ara tingués coneixements de física, podria utilitzar el símil d'alguna llei natural per definir el que es detecta de manera molt evident entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Algun principi de forces contraposades. També puc tirar de la simbologia kumbaià i parlar del joc d'estirar la corda. El fet és que un dels canvis principals que es podien detectar en la sessió parlamentària d'aquest dijous era la diferència de to i de contingut dels discursos d'aquests dos partits independentistes.

JxCat ha estat coherent amb la seva raó de ser, amb un discurs centrat a reivindicar el procés que va portar a l'1 d'octubre i apel·lant sobretot a la legitimitat i al passat, no només al recent. El portaveu, Quim Torra, antic director del Born Centre Cultural durant el Tricentenari el 1714, ha fet un discurs èpic i amb referències historicistes.

Poc a veure aquest to amb el de les intervencions de Marta Rovira. Més enllà de les lògiques referències a la irregularitat de la situació, amb els quatre dirigents presos i amb una part del govern fora de Catalunya, la diputada d'Esquerra ha parlat d'acció de govern, de la necessitat de polítiques concretes, i ha defensat l'actuació com a conseller d'Economia d'Oriol Junqueras. Encara més, ha fet una afirmació que hagués resultat insòlita en el període anterior, i que probablement ha xocat molts dels diputats de la llista de Puigdemont: la independència és un mitjà, no una finalitat.

A aquestes diferències de to hi afegiria el fet que els dos grups parlamentaris no han votat igual en les resolucions presentades pels diversos grups, perquè ERC ha donat suport a algunes de les propostes dels Comuns. I en la vessant dels gestos, tampoc no s'han aplaudit uns a altres tota l'estona, deixant clar també que si es van presentar per separat a les eleccions no era per pura decisió estètica.

Pot ser que aquestes diferències quedin momentàniament en un segon pla, mentre es reprèn l'activitat política, s'investeix un president i es forma un govern. Però queda per veure fins quan es podrà mantenir un equilibri entre dues forces que competeixen per l'hegemonia del camp independentista. Una competència que, si atenem a la vinculació, si més no, ideològica, entre Junts x Catalunya i el PDECat, s'arrossega des de fa una pila d'anys.

De manera immediata, la intervenció de Carles Puigdemont ha degut tranquil·litzar ERC per la renúncia a ser investit, però planteja la incertesa sobre el paper dels republicans en aquesta assemblea de parlamentaris convocada a Bèlgica. No tant sobre l'anomenat consell de la República o l'equip de Puigdemont, que podria afectar poc el dia a dia del govern que s'estigui a Catalunya. Veurem.