Forces en tensió
«Queda per veure fins quan es podrà mantenir un equilibri entre JxCat i ERC, dues forces que competeixen per l'hegemonia del camp independentista»
Ara a portada
01 de març de 2018
Si ara tingués coneixements de física, podria utilitzar el símil d'alguna llei natural per definir el que es detecta de manera molt evident entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Algun principi de forces contraposades. També puc tirar de la simbologia kumbaià i parlar del joc d'estirar la corda. El fet és que un dels canvis principals que es podien detectar en la sessió parlamentària d'aquest dijous era la diferència de to i de contingut dels discursos d'aquests dos partits independentistes.
JxCat ha estat coherent amb la seva raó de ser, amb un discurs centrat a reivindicar el procés que va portar a l'1 d'octubre i apel·lant sobretot a la legitimitat i al passat, no només al recent. El portaveu, Quim Torra, antic director del Born Centre Cultural durant el Tricentenari el 1714, ha fet un discurs èpic i amb referències historicistes.
Poc a veure aquest to amb el de les intervencions de Marta Rovira. Més enllà de les lògiques referències a la irregularitat de la situació, amb els quatre dirigents presos i amb una part del govern fora de Catalunya, la diputada d'Esquerra ha parlat d'acció de govern, de la necessitat de polítiques concretes, i ha defensat l'actuació com a conseller d'Economia d'Oriol Junqueras. Encara més, ha fet una afirmació que hagués resultat insòlita en el període anterior, i que probablement ha xocat molts dels diputats de la llista de Puigdemont: la independència és un mitjà, no una finalitat.
A aquestes diferències de to hi afegiria el fet que els dos grups parlamentaris no han votat igual en les resolucions presentades pels diversos grups, perquè ERC ha donat suport a algunes de les propostes dels Comuns. I en la vessant dels gestos, tampoc no s'han aplaudit uns a altres tota l'estona, deixant clar també que si es van presentar per separat a les eleccions no era per pura decisió estètica.
Pot ser que aquestes diferències quedin momentàniament en un segon pla, mentre es reprèn l'activitat política, s'investeix un president i es forma un govern. Però queda per veure fins quan es podrà mantenir un equilibri entre dues forces que competeixen per l'hegemonia del camp independentista. Una competència que, si atenem a la vinculació, si més no, ideològica, entre Junts x Catalunya i el PDECat, s'arrossega des de fa una pila d'anys.
De manera immediata, la intervenció de Carles Puigdemont ha degut tranquil·litzar ERC per la renúncia a ser investit, però planteja la incertesa sobre el paper dels republicans en aquesta assemblea de parlamentaris convocada a Bèlgica. No tant sobre l'anomenat consell de la República o l'equip de Puigdemont, que podria afectar poc el dia a dia del govern que s'estigui a Catalunya. Veurem.
JxCat ha estat coherent amb la seva raó de ser, amb un discurs centrat a reivindicar el procés que va portar a l'1 d'octubre i apel·lant sobretot a la legitimitat i al passat, no només al recent. El portaveu, Quim Torra, antic director del Born Centre Cultural durant el Tricentenari el 1714, ha fet un discurs èpic i amb referències historicistes.
Poc a veure aquest to amb el de les intervencions de Marta Rovira. Més enllà de les lògiques referències a la irregularitat de la situació, amb els quatre dirigents presos i amb una part del govern fora de Catalunya, la diputada d'Esquerra ha parlat d'acció de govern, de la necessitat de polítiques concretes, i ha defensat l'actuació com a conseller d'Economia d'Oriol Junqueras. Encara més, ha fet una afirmació que hagués resultat insòlita en el període anterior, i que probablement ha xocat molts dels diputats de la llista de Puigdemont: la independència és un mitjà, no una finalitat.
A aquestes diferències de to hi afegiria el fet que els dos grups parlamentaris no han votat igual en les resolucions presentades pels diversos grups, perquè ERC ha donat suport a algunes de les propostes dels Comuns. I en la vessant dels gestos, tampoc no s'han aplaudit uns a altres tota l'estona, deixant clar també que si es van presentar per separat a les eleccions no era per pura decisió estètica.
Pot ser que aquestes diferències quedin momentàniament en un segon pla, mentre es reprèn l'activitat política, s'investeix un president i es forma un govern. Però queda per veure fins quan es podrà mantenir un equilibri entre dues forces que competeixen per l'hegemonia del camp independentista. Una competència que, si atenem a la vinculació, si més no, ideològica, entre Junts x Catalunya i el PDECat, s'arrossega des de fa una pila d'anys.
De manera immediata, la intervenció de Carles Puigdemont ha degut tranquil·litzar ERC per la renúncia a ser investit, però planteja la incertesa sobre el paper dels republicans en aquesta assemblea de parlamentaris convocada a Bèlgica. No tant sobre l'anomenat consell de la República o l'equip de Puigdemont, que podria afectar poc el dia a dia del govern que s'estigui a Catalunya. Veurem.