A ningú se li escapa que la dreta fa servir el dret a l’empadronament com un instrument polític per pervertir aquest principi bàsic. És una d’aquelles qüestions que han calat en el debat polític a través de l’avenç de l’extrema dreta. I és que posar obstacles a la plena ciutadania és l’objectiu que s’amaga darrere de cada acció que vol limitar el dret a l'empadronament.

Això és una mala notícia i és en moments com l’actual que és important reivindicar que Girona garanteix els drets de qui hi viuen: una ciutat que reafirma cada dia el compromís amb el padró social per no deixar ningú enrere. Pot semblar una qüestió bàsica, però no ho és mentre observem com altres grans ciutats del país posen traves burocràtiques i qüestionen el dret al padró. En canvi, la nostra ciutat es manté ferma per complir amb la seva obligació i garantir un empadronament àgil, accessible i sense obstacles. Girona és una excepció positiva perquè aquí s'està consolidant una nova manera de fer política a la ciutat, nascuda i pensada des de Girona i per Girona, i amb una agenda de transformació social i de garantia de drets.

El padró és una obligació legal, tal com han dictat diverses sentències judicials contra ajuntaments que posen traves a veïns que volen empadronar-se. És una eina, un registre administratiu, que tenen els consistoris per comptabilitzar i situar les persones que viuen habitualment al municipi. Però, en temps foscos com els actuals, defensar-lo és, sobretot, un compromís amb la garantia de drets. L’ofensiva per qüestionar aquest dret als drets, el metadret que en diuen, no és nova ni neutral, sinó que ve de lluny. Per això, des de fa anys que existeixen campanyes de col·lectius antiracistes, moviments socials i despatxos d’advocats, com és el cas de Lleida, on defensen el padró com a un dret fonamental per viure. I és que, no: dificultar el padró no és una qüestió d’ordre. L’ordre no pot ser mai perpetuar ciutadans en l’exclusió social; l’ordre és fer que tothom tingui els mateixos drets i deures. Reivindicar l’ordre avui vol dir treballar perquè la gent visqui bé en un moment de retallada de drets conquerits, precarització i d’incertesa com a signe vital.

La defensa de Guanyem Girona del padró des de l’Ajuntament s’articula en quatre vessants. En primer lloc, concebre’l com l’exercici d’un dret individual, el dret als drets que ha de tenir tota persona. En segon, entendre’l com una eina administrativa que també pot ajudar a generar comunitat, a ajudar col·lectivament a construir una catalanitat diversa, veritablement integradora i on la llengua sigui vehicle de cohesió social. En tercer terme, reivindicar un padró sense traves burocràtiques és també reafirmar-se en l’acompanyament de drets bàsics com l’atenció sanitària. De la mateixa manera que l’accés a la sanitat, altres com l’educació, l’habitatge o el treball també tenen una porta d’entrada a través del padró. I, per últim, des de la institució, reivindicar el padró és acompanyar l’empoderament ciutadà davant dels discursos d’odi i el racisme. Perquè sense padró, no hi ha drets; i sense drets, no existim.

El padró no és un simple tràmit ni un privilegi: és el dret que obre la porta a tots els altres. Mentre almenys 37 municipis catalans posen traves, a Girona ho tenim clar i el defensem amb fermesa. Per això, els ajuntaments que neguen aquest dret no només vulneren les seves obligacions legals i polítiques, sinó que també actuen amb un egoisme irresponsable que desestabilitza i divideix la societat. Així doncs, defensar el padró com a dret, no provoca cap “efecte crida”. Les dades ho avalen: després de la regularització del 2005, amb més de 600.000 persones empadronades, no es va detectar cap increment d’arribades vinculat a aquella mesura. Els fluxos migratoris responen principalment a factors econòmics, laborals o de seguretat, no pas a la facilitat d’empadronar-se. Ho reconeixen diversos estudis i també la pròpia Sindicatura de Greuges Locals, que afirma que aquest suposat efecte “no està comprovat empíricament”.

El futur de la ciutat i del país es juga en com entenem el padró: no com un instrument per excloure, sinó com l’eina que ens iguala, que ens fa comunitat i que fa possible la vida quotidiana. Perquè el padró és vida quotidiana: anar al metge, portar els fills a escola, tenir feina, arrelar-se. Sense padró, això s’esvaeix. Per això, a Girona continuarem treballant perquè ningú que hi tingui dret s’hi quedi fora.