No sorprèn ningú l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. No pot sorprendre ningú. Era una aplicació anunciada tant si el president Puigdemont convocava eleccions com si no. Aplicat, doncs, tant sí com no, que ens agafi havent aprovat complir el mandat de l’1 d’octubre. I així ha estat. Per bé que la grandesa del moment, greu, però sense èpica ni solemnitat, sorprenia per la immediatesa del govern Rajoy publicant al BOE la destitució del Govern català i de fins a 140 alts càrrecs i, sobretot, per la convocatòria d’eleccions al Parlament el dia 21 de desembre. Un xoc de sentiments contradictoris que ens obliguen, amb tota la racionalitat de què siguem capaços, a gestionar-les, aquestes contradiccions del tot complexes. No ho podem assimilar tot. Ara hem d’anar veient com hi respon el Govern del president Carles Puigdemont -des de Bèlgica, on sembla ser que amb ell s’hi troba part de l’executiu-, a la destitució que publica el Butlletí Oficial de l’Estat; però com que és cert, tal com ens deia el president, que en les societats democràtiques són els Parlaments els que escullen o destitueixen els presidents, ¿com ho hem d’entendre, llavors, que el Departament d’Interior sí que l’ha feta evident, la intervenció de l’estat espanyol, i amb tanta celeritat que divendres al vespre assumia la destitució de Pere Soler, en tant que responsable polític de la policia, i l’endemà ja s’acomiadava el Major Trapero? Però no només, el conseller Forn ja es quedava sense autoritat perquè els Mossos escortin el Govern. ¿Com ho havíem de processar tot això al llarg del cap de setmana, arran de la declaració institucional del president quan deia que l’oposició democràtica al 155 és que el Govern continuï actuant com a Govern? Diria que essent del tot conscients del moment d’incertesa. I aplicant-nos, davant l’arrogància del govern Rajoy, la màxima segons la qual l’expressió del desconcert ha de ser sempre sòbria.

S’hi suma, a totes aquestes contradiccions que, mentre el BOE dissabte ja publicava l’aplicació d’aquest 155, el nostre, de Diari Oficial, actuava en silenci prudent. Llavors, legalment, ¿vol dir que la Catalunya que divendres a primera hora de la tarda aprovava la resolució que emplaça el Govern per constituir la República catalana com a estat independent i sobirà de dret democràtic i social, la reconeixen com una autonomia intervinguda, des de Madrid? Si és així, malgrat aquesta acció legal, no persisteix el que aprova el Parlament?

Si és així, com que el dret constitucional explica com s’organitza un Estat, la Llei de Transitorietat Jurídica bé es deu haver dotat de tot el rigor perquè la puguem aplicar, aquesta nostra nova legalitat, de manera que si hem de convocar unes eleccions constituents, ¿per què no ens servim de les del 21 de desembre? Per guanyar unes eleccions, s’hi ha de concórrer, certament. I per iniciar un procés constituent, hem de ventilar-nos l’ocupació. ¿I com s’hi haurien de presentar, llavors, doncs, els partits que han donat suport a la independència si se les prenen com unes constituents, aquestes eleccions? D’entrada, no podem anar a unes eleccions amb presos polítics, i, una vegada excarcerats, caldria que cada formació hi concorregués sota la seva ideologia, ben definida i lluny de centralitats -que només actuen com a pal·liatius, subterfugis amb efectes de placidesa-, i amb tot de propostes per dotar-la de contingut, aquesta República que, quan sigui, haurem de bastir. Altrament, serien llegides i interpretades com un remake del 27 de setembre. I això sí que no.