Esperem que la ràbia acumulada pel que va ocórrer fa un any als col·legis electorals, activada per una filtració oportuna de les imatges de la mateixa policia i Guàrdia Civil reprimint brutalment i amb discursos vexatoris, no degeneri en cap pas en fals del moviment republicà. Fa temps que el busquen. I hi ha esbojarrats del mateix camp que també ho fan pensant-ne treure rendiment partidista.

Enfoquem, doncs, l'aniversari de l'1 d'octubre com la celebració del dia de ruptura irreversible amb la monarquia i l'autocràcia espanyola. I aprenguem a construir a partir de l'experiència d'aquella acció espectacular però aïllada de no-violència, una autèntica estratègia de llarga durada, no violenta, amb diversos fronts, diversos lideratges, coordinada i amb diversos graus de compromís; amb tres finalitats clares:

1. Acumular més suport social d'entre el 80% que es declara reiteradament favorable a les llibertats, a la República i a l'autodeterminació avalada per Europa.

2. Desgastar els pilars del poder de l'Estat amb estratègies no violentes per obligar-lo a negociar per raons internes de desestabilització i externes de pressió internacional.

3. Aconseguir arribar al nou moment d'obtenir el poder d'autodeterminació per exercir-lo, ara que sembla que les principals forces del republicanisme i els seus moviments socials estan confluint altre cop en un objectiu compartit.

Un dels pilars claus del règim i l'Estat és l'econòmic. I dins d'aquest, el conglomerat d'empreses oligopolistes, algunes d'elles expúbliques, que controlen els seus interessos a través del BOE. Aquest conglomerat manté un sistema comunicacional monolític que treballa per consolidar i reproduir la casta dominant.

Aquesta setmana, com a mostra, el president del Círculo de Empresarios, John de Zulueta, en una entrevista al programa La Noche 24h de TVE, s'ha mostrat nerviós i de forma dramàtica, ha avisat de la marxa de les principals empreses de l'IBEX de Catalunya. Estava patint per Catalunya? No, el missatge subliminar és que la fuga de les seus de fet està comportant també un degoteig, que pot esdevenir cascada, de canvi de companyia per part dels clients catalans ( Catalunya el 19% del PIB i el 23% dels ingressos de l'Estat).

Amb això es consolida la desconnexió del país amb l'oligarquia econòmica vinculada al règim. Desconnexió que s'acceleraria si les entitats i partits que estan situats en la fase institucional de la revolució democràtica sigui per la via del vot o sigui per la via de la insurrecció inviable, es posessin les piles i obrissin per exemple seriosament aquest front.

Aquesta guerra incruenta parcialment - perquè la part de l'estat ja ha utilitzat i continua utilitzant la violència- no ens convé que, per precipitacions, ens l'aturin els pròxims mesos. En la mateixa entrevista a TVE el president del Círculo es lamentava de la manca de reformes estructurals que farien que la propera recessió del 2020 que ja ha anunciat l'únic economista que va encertar-la el 2007, tornés a ser devastadora per Espanya.

Amb el forat del deute que pel pagament d'interessos ha escalat a la tercera posició de les partides pressupostàries, amb el pou sense fons de les Pensions, amb la nova bombolla immobiliària i la nova bombolla del crèdit al consum de les famílies, no es pot cometre cap error en el principal front de desestabilització política com és la lluita per l'emancipació de Catalunya.

Mantenir una escalada, pensada i no precipitada, durant els pròxims mesos, serà clau per arribar a la tempesta perfecta a finals de l'any que ve. Mentrestant però, Catalunya també té responsabilitats, govern, empresaris i famílies, de canviar cap a un model d'economia sostenible, i accelerar-ne les mesures. Ni que sigui perquè aquest nou terratrèmol que arribarà ens agafi econòmicament més sòlids que l'Estat enemic de la nació i les classes populars.