El govern espanyol ha tancat la porta al trasllat temporal al País Basc del quadre Guernica, pintat per Pablo Picasso en plena Guerra Civil, després que la ciutat fos cruelment bombardejada. Ha estat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, qui aquest dimarts, en la sessió de control a l’executiu, va al·legar el criteri dels informes tècnics per rebutjar la proposta, plantejada pel lehendakari Imanol Pradales. Amb bon to, però missatge inequívoc, Urtasun va reblar que “celebrar els 90 anys del bombardeig significa garantir que l’obra en pugui complir 90 més”.
El 26 d’abril del 1937, l’aviació alemanya va bombardejar la ciutat basca de Gernika, en un dels episodis més brutals de la Guerra Civil perquè l’objectiu era generar terror entre la població civil. El 85% de les cases foren arrasades i moriren prop de 2.000 persones. L’episodi va trencar amb les convencions internacionals vigents sobre la guerra i el govern republicà va reclamar una reunió urgent de la Societat de Nacions, l’ONU dels anys 30, potser encara amb menys incidència que les actuals Nacions Unides. La tragèdia de Gernika va quedar en l’imaginari del poble basc com un símbol de la repressió feixista. El bombardeig també va demostrar la implicació nazi i italiana al costat de Franco.
L’any vinent farà 90 anys d’aquell crim de guerra i també de la formació del primer govern autònom basc. No és un aniversari negligible. El lehendakari ha demanat una cosa justa: que de manera temporal, l’obra de Picasso -encarregada immediatament després de l’atac aeri per al pavelló d’Espanya a l’Exposició Internacional de París del 1937- que es troba al Reina Sofía es pugui veure exposada al Museu Guggenheim de Bilbao. La reivindicació ja ha generat la inevitable histèria entre els sectors de la dreta més nacionalista espanyola. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, s’ha referit a la proposta basca com a pròpia d’uns pagerols (una catetada). Una de les dirigents espanyoles que més encarnen el Madrid provincià parlant de catetades.
Fets els informes tècnics, feta la trampa. Com demostra de manera descarnada el cas de les pintures de Sixena. Poca incidència han tingut els informes tècnics, inclòs el criteri del prestigiós centre internacional ICCROM, en la decisió dels tribunals de traslladar unes peces que gràcies a la Generalitat es van preservar. Malauradament, la sensibilitat dels responsables polítics pels criteris dels experts en patrimoni sol ser molt selectiva. Quan es volen imposar criteris polítics, el que diguin els experts tant és.
El Guernica ha viscut molts trasllats al llarg de la seva història. No es pot frivolitzar amb el cost que pot suposar un nou trasllat, però l’obra picassiana va viatjar per Europa abans d’instal·lar-se al MoMA de Nova York. Després va fer moltes sortides, dins i fora dels Estats Units. Després, mort Franco, Espanya va batallar durament per aconseguir el trasllat a Madrid. On també s’ha mogut (del Prado al Reina Sofía).
El valor simbòlic del Guernica depassa de molt l’indiscutible valor patrimonial de la creació. Al ministre Urtasun -d’una formació que al·ludeix constantment a la memòria històrica- li ha faltat una mica de pupil·la en aquest tema. Després de tants trasllats, ja seria trist que l’únic lloc on mai s’exposés el Guernica fos al país que va patir el bombardeig que va inspirar l’obra i que ara el reclama de manera temporal. L’atac de l’aviació nazi contra la ciutat basca es va anomenar Operació Reprimenda. I pot semblar que aquesta operació encara no ha acabat.