Opinió

Ha tornat la grip

«La grip és una pandèmia estacional anual que afecta uns 1000 milions de persones arreu del món i amb alta mortalitat»

Marina Geli
08 de gener del 2024
Actualitzat a les 19:13h
Amb l’entrada a l’hivern, aquest 2023-2024, ha tornat la pandèmia estacional de la grip, com a virus dominant igual que en les etapes pre-Covid. El SARS-CoV-2 continua present, però ja no és el virus més freqüent de les infeccions respiratòries hivernals. Hi ha incerteses de la intensitat i de la durada dels brots de les infeccions respiratòries agudes habituals, però tot fa pensar que serà alta o molt alta, especialment per la grip.

La situació epidemiològica i clínica de les infeccions respiratòries agudes (IRAs) hivernals a Catalunya ens indica que estem en fase epidèmica creixent (962-1185 casos d’IRAs/100.000 habitants a 31 de desembre 2023, similars a l’any 2017). A finals d’any, l’evolució indicava que el virus de la grip, majoritàriament grip A, era el predominant, afectant nens, persones joves, adults i menys a persones grans. A la darrera setmana de desembre els casos eren 153/100.000 habitants i més de 12.000 diagnòstics setmanals de grip. El brot epidèmic de virus respiratori sincicial (VRS) comença a baixar amb una incidència menor enguany i sobretot amb un descens de la gravetat (87% menys d’ingressos hospitalaris i d’ingressos a les UCI) probablement atribuïble a la vacunació recomanada, per primera vegada a nadons de menys de sis mesos, amb una cobertura molta alta a Catalunya arribant el 83%. Els rinovirus i adenovirus tenen àmplia afectació amb quadres d’infeccions de virus respiratòries altes, refredats i afeccions gastrointestinals.

El virus SARS-CoV-2 a final de desembre arribava a 62/100.000 habitants, decreixent, amb un predomini de les variants de l’òmicron JN.1 (més de 68%) seguida de JB.3 i XXB.1. Les infeccions bacterianes per estreptococ i pneumococ també coexisteixen amb les infeccions víriques. Durant les darreres setmanes la contaminació atmosfèrica ha sigut superior a la mitjana i pot ser un cofactor d’empitjorament de les IRAs. Hi ha un increment de les pneumònies diagnosticades per damunt de la mitjana dels darrers anys, no vinculades a SARS-CoV-2. Hi ha coinfeccions víriques, grip i Covid (flurona) igual que hi ha coinfeccions bacterianes en pacients amb grip.

El comportament de les IRAs durant el desembre i a inicis de gener ha fet augmentar la demanda en els centres sanitaris, sobretot a l’atenció primària i a les urgències hospitalàries. Un increment de les urgències superior al 25%. La demanda assistencial és alta, comú a comportaments prepandèmics, sense pressió, en hospitalitzacions i UCI de moment. Cal tenir en compte que quan l’increment de la demanda mèdica es dona durant períodes vacacionals empitjora l’atenció primària i urgències comunitàries i hospitalàries, amb major dificultat per cobrir als professionals per vacances o per infeccions respiratòries d’aquests. Pressiona menys a l’hospitalització per la disminució de l’activitat quirúrgica programada durant les dues setmanes de festes de Nadal-Cap any i Reis. Pel coneixement de les dades històriques on les IRAs tenien un comportament temporal similar a l’actual, cal estar molt amatent a les últimes tres setmanes de gener, a partir del dilluns 8, per prevenir col·lapses. Les dades d’aquesta setmana, epidemiològiques i d’activitat assistencial, poden predir les setmanes següents i orientar en les decisions que cal prendre. Estem davant d’un any d’IRAs d’intensitat alta o molt alta. En aquest moment la intensitat de la grip és alta, però pot créixer amb el retorn a les escoles, llocs de treball i ús massiu del transport públic.

La vacunació de la grip i de la Covid-19 fins al moment, amb les dades publicades, és inferior a la recomanada i els anys anteriors. Es considera que caldria vacunar almenys el 75% de les persones de més de 60 anys, del personal sanitari, sociosanitari i de personal d’atenció directa a la població (docents, policies, bombers…) i el 60% de les dones embarassades i a les persones amb factors de risc. Enguany es recomana la vacunació de la grip a nens entre 6 mesos i 5 anys després d’estudis científics que han generat evidència de la disminució de la morbiditat i la mortalitat poblacional. Dotze estats europeus recomanen la vacunació dels nens entre sis mesos i cinc anys en caràcter universal, per raons de prevenir-la transmissió i les complicacions.

Les dades històriques del Departament de Salut ens permeten veure com la vacunació de la grip va arribar a un 60% de la població recomanada l’any 2005, amb una tendència a la baixa consolidada entorn del 45% fins al 2019. Un increment durant les campanyes del 2021 i 2022 entorn del 57% per l’efecte Covid-19. Les dades actuals que publica el Departament de Salut indiquen que el 65% dels majors de 80 anys s’han vacunat de la grip i el 60% de la Covid. Entre les persones entre 70-80 anys el 53% de la grip i 43% de la Covid. Les vacunacions en els entorns residencials és més alta. Sembla doncs que la vacunació recomanada per la grip i la Covid en la temporada actual 2023-2024 ha sigut, de moment, inferior a l’esperada. Caldrà disposar de totes les dades per grups de població. En general, la vacunació professional és baixa, a excepció dels punts àlgids de la pandèmia de la Covid-19. La vacuna actual administrada de la SARS-CoV-2 i la de la grip genera suficient immunitat per a les variants circulants. La reducció de la gravetat i la mortalitat de les persones grans vacunades en un any d’alta circulació de virus respiratoris a Catalunya indica la importància i efectivitat de la vacunació antigripal i del SARS-CoV-2, incloses les persones que viuen en centres residencials.

La grip és una pandèmia estacional anual que afecta uns 1000 milions de persones arreu del món, i una mortalitat de persones que varia entre 290.000 i 650.000, anualment. Les dades amb evidència científica indiquen que la vacunació disminueix un 40% la mortalitat i un 26% els ingressos a UCI de persones de més de 64 anys. 

En aquests moments hi ha debats socials, científics i de política sanitària oberts:
  • L’ús de la mascareta. Caldria per mitigar el creixement exponencial d’infeccions respiratòries agudes fer obligatòria o recomanable la mascareta en tots els espais tancats de concurrència pública? Caldrà tornar a les mascaretes obligatòries al transport públic? Les recomanacions en aquest moment són usar la mascareta davant de símptomes respiratoris o per les persones de risc en contacte amb altres persones, especialment en llocs tancats a part d’extremar la higiene de mans i la ventilació dels espais tancats. El dia 5 de gener d’enguany el Departament de Salut decretà l'obligatorietat de les mascaretes en els centres sanitaris i sociosanitaris i la recomanació en farmàcies i centres residencials. El País Valencià, Múrcia i Catalunya s’han anticipat a una possible generalització a nivell Espanya.
  • Les vacunacions recomanades i la cobertura. Debatre científicament amb la societat les recomanacions contrastades de les vacunacions disponibles per diferents virus i bacteris causant de les IRAs. El paper dels professionals sanitaris és substantiu donat que són persones referents, amb autoritat i vincle positiu amb tota la població. Sí, els professionals es vacunen poc transmeten dubtes de la necessitat. Els metges de família, els pediatres, les infermeres, els farmacèutics, el personal tècnic en cures, són els prescriptors, però cal major debat social entorn les evidències. La comunicació social i professional del risc, dels guanys i efectes secundaris de les mesures preventives incloses les vacunes són una part molt important de les polítiques de salut pública.
  • Les IRAs i la salut laboral. Caldrà incloure la vacunació de la grip com una prestació universal a les empreses, a través de les entitats de prevenció de riscos laborals, donant valor social i visibilitat al professionalisme dels metges i infermeres especialistes en salut laboral? S’ha de debatre el paper de l’atenció primària i les mútues laborals amb relació a les baixes, seguiment i les altes. La baixa és un acte sanitari dins del procés terapèutic i pot protocol·litzar-se, simplificar-se sí, comptem amb l'autorresponsabilitat del pacient, dels metges de famílies, de les infermeres comunitàries i pediàtriques i els professionals, metges i infermeres, de salut laboral.

Les temporades hivernals 2020-2021, 2021-2022 i 2022-2023, la Covid-19 i l’ús de la mascareta van fer que la grip i altres virus respiratoris hivernals tinguessin una menor incidència. No va haver-hi epidèmia estacional de la grip durant les darreres tres temporades. El 22-23 va haver-hi un increment de la grip sense superar el llindar epidèmic, per sota de la Covid.

Aquest 2023-2024 tenim una immunització poblacional (natural o vacunal) de SARS-CoV-2 i, després de mesos sense mascareta, ha tornat la circulació massiva de virus respiratoris provocant IRAs. Hi ha menys cobertura vacunal de la grip enguany. De nou cal trobar la mesura i el compliment de les polítiques efectives de prevenció i minimització dels riscos, de la pressió assistencial, de les baixes laborals a curt termini, per aquest hivern i per als propers anys.

Metgessa de vocació, soc coordinadora Centre Estudis Sanitaris i Socials Universitat Vic-Central de Catalunya. Consellera de Salut 2003-2010. Catalanista i sobiranista. Socialdemòcrata reformista.

El més llegit