Francament, els humans som la hòstia. És ben escandalós com anem pel Planeta, amb tota la nostra patxoca, gallejant de ser intel·ligents, uns Màsters de l'Univers. Fins i tot, ens atrevim sense por a fer el ridícul i ens autodenominem Homo Sapiens Sapiens, (sí, sí, per duplicat). Anunciem als quatre vents que la tecnologia és la panacea a tots els mals: i, que no ho sabeu? Som capaços de fer pròtesis supersòniques, noves illes als oceans, mòbils que es dobleguen. Vaja, que ens estem lluint. Ja poden anar sortint informes que alerten sobre l'explotació animal, el canvi climàtic, la degradació de la massa forestal o la contaminació marina, que és com si sentíssim ploure (i, si seguim així, per aquest verals aviat deixarem de sentir la pluja). Ja podem anar emmalaltint de càncer, intoxicant-nos amb menjar porqueria, dur vides estressades que ens fan uns desgraciats, que res, tot continua així perquè és el que toca i que no em treguin el lloc de treball rere el taulell i que no m'augmentin la hipoteca i que pugui acabar de pagar el cotxe. Com és que som tan rucs? El que és evident és que apel·lant al sentit comú no ens en sortirem perquè, tal com es diu, és el menys comú de tots els sentits. Tampoc sembla que la por acabi de funcionar a l'hora de fer-nos canviar el rumb cap a un estil de vida més savi. Des de la ficció ja se'ns avisa que no anem pas bé: hi ha sèries tontaines com The Walking Dead, que ens presenten un apocalipsi zombi, o hi ha distòpies de categoria com La carretera, que ens mostren un món mort (aturada frívola: a la versió cinematogràfica hi surt Viggo Mortensen, sí, el guapo que es va firar l'Ariadna Gil i que llegirà poesia aquest divendres a Barcelona), però tant se val. L'imaginari ja pot anar alertant que van mal dades, nosaltres continuem a la nostra. Vinga emissions de CO2, vinga obsolescència programada amb tota impunitat, vinga anar-a-la-teva-i-que-la-resta-es-foti. Sort en tenim dels alemanys, els murcians o els catalans (hi ha discussió sobre qui ho va fer primer) que s'han inventat la màquina de reciclatge amb retorn de premis. Que se'n vagi a pastar fang la Mare Terra, que si el Pare Calerons reparteix, aleshores sí que ens tornem Sapiens Sapiens i reSapiens de cop. És trist, però és així. A Premià ja en tenen set, de maquinetes, i ja m'imagino als nanos vinga acumular ecopunts. Doncs, mireu, si funcionen, benvingudes siguin. Ara bé: quan sentiu algú dir que som una espècie avançada, foteu-li un clatellot i si li cau el lliri de la mà, millor.