Opinió

L’hora dels llibres de música

«El Book Music Festival és una aventura pionera i té al davant la possibilitat d’esdevenir un cau de complicitats i conspiracions, fins i tot un espectacle per mèrits propis»

Jordi Bianciotto
21 de febrer de 2025, 22:35
Actualitzat: 22:39h

La celebració, aquest cap de setmana a Barcelona, de la primera edició d’una fira especialitzada en llibres de música, el Book Music Festival, és la posada en escena d’un fenomen que ha anat prenent forma en els darrers anys: la proliferació de les novetats editorials de leitmotiv musical, ja siguin llibres de memòries i biografies, guies de gèneres i escenes musicals, anàlisis de lletres, reculls de fotografies, assajos o exercicis de pura ficció. Tot plegat, acompanyat d’activitats afins (taules rodones, concerts), estarà representat a la fira pròpiament dita, que es desplegarà al recinte de la Fabra i Coats. 

Aquest auge de la lletra impresa amb temàtica musical contradiu unes quantes tesis que d’un quant temps ençàsemblaven esculpides en pedra: que la gent cada cop té menys temps per llegir i que, si ho fa, és en formats curts, que el paper s’extingeix, que a la Xarxa ja hi és tot, que campa la relació frívola i passavolant amb les coses, fins i tot que la ciutadania no està per aprofundir en àrees concretes de la música perquè les plataformes d’‘streaming’ afavoreixen que puguis anar saltant de gèneres sense casar-te amb cap. Bé, tot això té un cert percentatge de veritat, però també és cert que avui hi ha un panorama de molts petits nínxols editorials prou consistents com per donar vida a esforçades iniciatives empresarials. Segells independents, sobretot, que alimenten lectors interessats en fer més intensa la seva relació amb l’obra artística. El periodisme i l’escriptura al voltant de la música poden constituir una expressió creativa en si mateixa, però també donar raons i pistes que ajudin a gaudir més de notes, harmonies, timbres i cadències. A completar l’obra, fins i tot, com venia a dir el senyor Oscar Wilde.

Que hi hagi tants llibres sobre tota classe d’estils i escenes ha creat, juntament amb el desplegament de la xarxa, un efecte disruptiu: no havia sigut mai tan accessible com ara arribar al fons d’una trajectòria artística, saber-ne detalls abans amagats, conèixer claus secretes, motius inspiradors, aspectes biogràfics rellevants. En els llibres de memòries i les biografies, un dels ‘booms’ moderns, hi pot haver morralla promocional, sí, però també treballs que s’endinsen en zones informatives nebuloses, que combaten llegendes urbanes, que ajuden a entendre decisions. I hi ha un camp per a l’assaig que està donant fruits profitosos al voltant de temàtiques molt diverses, ja sigui l’estudi d’estrelles pop com l’anàlisi de tendències ‘underground’. 

El Book Music Festival és una aventura pionera i té al davant la possibilitat d’esdevenir un cau de complicitats i conspiracions, fins i tot un espectacle per mèrits propis. ¿No ho va aconseguir Jordi Tardà, amb un material figurava que minoritari i excèntric com eren els discos de col·leccionista? Eren altres temps, certament. Però els 27 expositors de llibres que acollirà la mostra auguren un ventall formós de sensibilitats musicals i constituiran una invitació a la descoberta, a posar context als teus gustos i dèries. I un recordatori que saber-ho tot d’una única matèria, i gairebé res de cap altra, és una recaragolada forma d’ignorància, també envers allò que creus que coneixies fins el fons de l’ànima.

Soc periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódicode Catalunya, escric a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·laboro en diversos mitjans audiovisuals. He escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

El més llegit