Com no podia ser d’altra manera, el major dels Mossos ha ordenat a la policia catalana investigar la infraestructura del 1-O, d’acord amb les instruccions rebudes de la Fiscalia. Ja en el seu moment el més alt càrrec organitzatiu del cos de Mossos d’Esquadra havia manifestat que compliria la llei i ara ha deixat ben clar que actuant com policia judicial i obeint les ordres de qui constitucionalment defensa la legalitat, el que queda fora d’ella és la llei que convoca el referèndum i els convocants. D’una sola tacada, amb l’ordre donada als Mossos, es col·loca la llei fora de la llei, és a dir, de la banda de l’il·lícit. Ja no es podrà dir que no és cap delicte posar urnes: els Mossos perseguiran a qui les posi o col·labori en la seva col·locació.

Una institució catalana que ha estat recentment aclamada, petonejada, i enaltida, ens ha aclarit d’una vegada per totes la part legal; de fet és una més, perquè ja ho havien fet els lletrats del Parlament o el Consell de Garanties Estatutàries. Però ara queda per resoldre la resta; queda per resoldre el conflicte polític més important que ha tingut mai l’Espanya constitucional, perquè queda per resoldre la cada cop més constatable divisió de Catalunya en dues parts diferenciades, d’una banda els que no poden veure ni en pintura un DNI espanyol, als quals s’han afegit els que tenen altres i variades raons més o menys conjunturals; de l’altra banda es troben els que mai han sentit aquest neguit i ja els hi està bé pertànyer a un país gran, potser una mica massa divers, que té, en raó de la seva mida, alguna cosa a dir a Europa, i potser se’ls hi ha afegit alguns indecisos després de veure l’espectacle amb aparença de procediment que es va viure al Parlament fa pocs dies.

La divisió és important i ho ha de ser per als governants d’aquí i per als d’allà. Per suposat no la senten els diputats, periodistes, empresaris o intel·lectuals que ens donem amicals copets a l’esquena malgrat les diferències. La divisió és de tipus territorial i camina entre persones anònimes que viuen de forma visceral el que altres parlen però contradiuen amb la seva activitat social i empresarial (l’exemple del diari Ara és fàcil d’entendre hi ha una profunda divisió entre la direcció empresarial i els treballadors).

Aquesta divisió ja existia en el passat fins poder-se dir que grans extensions territorials de la Catalunya endins ja fa temps que han desconnectat emocionalment d’Espanya (potser no van estar mai connectades), mentre en altres zones, sobre tot de la Catalunya més urbana, les raons de l’independentisme (encara) no arriben gaire per molts Rufián que s’inventin. Els inventors ho saben, com Madrid hauria de reconèixer que té estructuralment perduda una part de Catalunya.

El major ha dit que "sí", i malgrat el que la CUP pensi, no té altre remei; la maquinària de l’Estat s’ha posat en marxa per vèncer una batalla que el pot abocar a perdre definitivament la guerra.