Ho sabem de cada any. Ni ens ve de nou ni ens agafa per sorpresa. I, tot i això, hi tornem a caure. Que si ens podríem quedar al poble, que si podríem viure la diada en una ciutat més petita. Els mateixos plantejaments inicials de sempre per tornar a la temeritat i el caos de cada any. Passar el Sant Jordi a Barcelona, com si no hi poguéssim anar durant tot l'any, com si de llibres i de roses només n'hi haguessin a la capital. Reincident i conscient del que em trobaria, diumenge passat em vaig plantar a Plaça Catalunya a les dotze del migdia. Olé jo. Una diada d'èxit, sí. I de no poder fer un pas, de col·lapse absolut i de penedir-me de la decisió només sortir del metro.

Sovint em queixo de la centralitat de Barcelona. Ells l'exerceixen i nosaltres l'aplaudim. Ells decideixen com muntar el circ i nosaltres els seguim. L'últim Sant Jordi va ser el reflex de l'apoderament per part de la capital d'una festa que és de tots. I també dels riscos que això suposa en tots els sentits. Un dels més importants, la seguretat. Amuntegar milers de persones en un mateix espai és absolutament imprudent. Hem vist com s'han produït situacions terribles en esdeveniments multitudinaris d'arreu del món i a nosaltres també ens pot passar. No és ser catastrofista, és ser conscient de la vulnerabilitat que tenim davant de la desorganització. I aquest cop, amb la diada de la normalitat, es va tornar a demostrar que no n'hem après res, de res.

Tots sabíem i sabien que Barcelona seria un formiguer. Diumenge, bon temps, Barça, Godó i turistes. Tot el mateix dia i mitja Catalunya al mateix lloc. Tots els escriptors de renom fent el tour de signatures a pocs metres de distància. Amb les conseqüents cues interminables i desorganitzades que impedien el pas de la gent. Amb la impotència absoluta de no poder accedir a les parades de llibres. Si no pots passejar i tafanejar amb tranquil·litat tampoc sé quin sentit té tot plegat. Per qui volem gaudir de la festa, però sobretot per als llibreters, que veuen com molts, cansats d'esperar i d'intentar fer-se un lloc a cops de colze, acabem comprant a Amazon o ho deixem pel dia següent.

Sense ser-ne del tot conscients, entre tots estem contribuint que la diada de Sant Jordi a Barcelona acabi morint d'èxit. Que no sigui apta per a tots, només pels valents i pel turisme. Com ja ha passat amb altres esdeveniments i festivals musicals. I perquè aquest moment no arribi, Catalunya hauria de recuperar la festa. Amb escriptors repartits per tots els pobles i ciutats, amb música i activitats culturals de nivell arreu. Un cop superada la ressaca, i de cansar-nos de dir com d'orgullosos estem del que tenim i de l'enveja que provoquem al món, deixem-nos ja d'autocomplaences i fem que Sant Jordi sigui un èxit més enllà del centre de Barcelona. Una festa segura i que vetlla perquè la cultura estigui a l'abast de tothom.