L'informe d'Ivàlua (l'Institut d'Avaluació de Polítiques Públiques) sobre el balanç dels cinc primers anys d'aplicació de la llei catalana d'igualtat ha assenyalat les nombroses mancances detectades. L'informe considera que el text ha quedat curt, gairebé en una mera declaració d'intencions, ja que no va incorporar un règim sancionador i ha topat amb moltes resistències. Aspectes com la formació a l'administració o la manca de seguiment del seu desplegament han fet de la llei un estri poc útil.

Que l'informe s'hagi fet públic en vigílies del 8-M no pot haver estat més oportú. És indiscutible que la igualtat s'ha convertit en un lloc comú del discurs públic al qual tots els responsables polítics fan referència. De fet, Ivàlua ja destaca que en el terreny del reconeixement social sí que s'ha avançat. Però fins ara s'ha caminat poc cap al terreny de l'efectivitat. 

Hi ha pocs terrenys en els quals es percebi més la distància entre les declaracions d'intencions i les realitats com en el de la igualtat i els drets de la dona. Aquest tema s'ha convertit en una trinxera ideològica en què ningú està disposat a compartir la bandera de la igualtat. S'ha vist en part això en la controvèrsia entorn la llei del "només sí és sí", en què en alguns moments la ideologia ha suplantat el rigor necessari, que hagués evitat si més no alguns dels centenars de revisions de sentència. 

Si la dreta tradicional espanyola no fa cap esforç per amagar el fons d'un pensament masclista decimonònic, també un sector de l'esquerra delata un gran afany per fer-se amb l'espai de les grans declaracions de principis. Ni que sigui al cost de desestabilitzar un govern de coalició. L'ideologisme hauria estat més ben administrat si s'hagués treballat el text legislatiu amb més serietat.

El consell de ministres d'aquest dimarts aprovarà també una llei de paritat, que inclourà les llistes cremallera amb una alternança entre homes i dones. També als consells d'administració s'establirà una presència del 40% de dones en les empreses cotitzades o entitats d'interès públic amb més de 250 treballadors i 50 milions de negoci. En determinades situacions -i els consells d'administració són un cas evident-, fixar unes quotes esdevé inevitable. Ja veurem si la llei anunciada per Sánchez té impacte o es repeteix un cas similar a la llei catalana.

El tema de la igualtat afecta, sobretot, les mentalitats i els valors que bateguen en una societat. També en això les societats nòrdiques continuen mostrant el camí. La primera llei de paritat que afectava els consells d'administració es va aprovar a Noruega, a proposta d'un ministre conservador que ho va defensar per raons d'eficiència, ja que el 50% dels universitaris noruecs eren dones i s'havia d'aprofitar tot el talent. Al seu partit no li va agradar però al final la llei va tirar endavant i ha tingut èxit. Arguments racionals i guanyadors. També aquí s'ha de passar, amb menys abús de les declaracions, de la retòrica a les polítiques.