Al tennis hi ha un concepte que funciona sempre per predir victòries: els errors no forçats. Els jugadors fiables, els que tenen com a rutina superar rondes als grans tornejos, minimitzen els errors no forçats perquè és el camí més recte per encarrilar triomfs. A casa sempre havíem admirat Ivan Lendl, de tennis acadèmic, que a la pista economitzava sentiments i devorava rivals. La vistositat de Boris Becker o l'extravagància de John McEnroe enlluernaven més, cadascú en els seus moments àlgids durant la dècada dels 80, però ningú guanyava amb la fredor assassina i robotitzada del txec, sobretot si trepitjava la pista ràpida del US Open.

Com al tennis, a la política és vital evitar els errors no forçats, especialment en període preelectoral com el que transiten ara els partits. La patinada del Govern amb les oposicions convocades aquest cap de setmana té categoria suficient per desgastar la imatge de l'executiu, preocupar els estrategs electorals d'ERC que ja suen per transmetre que tenen lloc a la batalla de Barcelona i permetre que l'oposició es fregui les mans pensant en el rèdit que n'obtindrà. No és estrany, doncs, que Pere Aragonès validés aquest dimarts la destitució fulminant de la directora general de Funció Pública (Marta Martorell) com a tallafoc per frenar la pressió sobre la consellera Laura Vilagrà mentre al Parlament se succeïen les peticions d'explicacions coincidint amb l'últim ple abans de la campanya. 

La dimensió de la convocatòria d'oposicions -1.825 places per estabilitzar treballadors de la Generalitat i fins a 13.581 aspirants- hauria d'haver servit al Govern per obrir un període de pausa en l'estira-i-arronsa amb els sindicats, complicada com ha estat la relació, per exemple, amb el sector educatiu en aquesta legislatura. Però el desenllaç ha resultat ser molt nociu per a l'executiu. L'externalització de la logística de les proves -amb una subcontractació afegida de l'empresa organitzadora- va fer emergir nombroses deficiències. Van evidenciar-se tantes llacunes que alguns exàmens es podrien haver de repetir mentre els opositors es queixen, els sindicats també alcen la veu, els partits furguen en la ferida i el Govern s'afanya a dir que depurarà responsabilitats amb el soci privat, amb la promesa d'evitar costos extres per a l'administració.

El desori de les oposicions deixa danys col·laterals, com la inseguretat generada en els aspirants. Però el més preocupant per a Aragonès i ERC no és el necessari rescabalament dels afectats, ni tan sols el relat lesiu que difondrà qui s'hagi sentit perjudicat, sinó la percepció de descontrol a l'administració, inexistent com va ser la mà del paraigua públic en els exàmens. Una imatge que contrasta amb les promeses d'eficàcia en la gestió que els republicans despleguen en la campanya a Barcelona per contraposar-se a la proposta política d'Ada Colau. En aquesta primera setmana de maig comença l'últim set del duel de les municipals i ERC ha concedit una bola de partit al rival. Un error no forçat que Ivan Lendl hauria evitat. I Lendl acostumava a guanyar.