Tot va bé si acaba bé, diu la dita. L'aplicació del 155 ha reduït la preocupació dels espanyols per la independència de Catalunya. Segons el CIS, ha caigut 12 punts i ha passat del quart al cinquè problema de l'estat espanyol, utopia democràtica i paradís de la ciència jurídica. Ja estan tranquils. Activistes i polítics a la presó, institucions intervingudes, el president a l'exili i, mira, pressupostos prorrogats i no t'ho gastis en caramels.

La moral de victòria dels castellans, que han esdevingut l'hegemonia espanyola, és similar a l'"espíritu de Juanito" del Real Madrid. Sempre es veuen guanyant. Saben/creuen que sempre al final hi haurà alguna providència divina que els ajudarà a aconseguir la victòria, aquell penal injust al darrer instant. El CIS, que és una de les enquestes més ben fetes i sovint de les pitjors cuinades, el que ens assenyala clarament és que més que tranquil·litat hi ha alleujament.

El govern espanyol ara ha canviat d'emissora a la ràdio del cotxe. Ara toca dir que per culpa de la situació catalana, rebel·lió sufocada pertinentment, l'economia espanyola va coixa. Que si 1.000 milions que s'han perdut, que si les pensions, que si l'atur. Tot és culpa de Catalunya, dels polonesos, de Taiwan, dels jueus. Està tot molt vist. L'enemic exterior d'ells és en principi l'interior. Ens tracten com estrangers, com colònia, però ens haurien d'estimar si volen que ens quedem.

Diuen que la por ha canviat de bàndol. Potser és l'emoció ha canviat de bàndol. Fa anys l'independentisme era quelcom emocional, historicista o fins i tot ètnic. Avui en dia, l'independentisme és quelcom racional, economicisita i transversal. És l'espanyolisme qui atia banderes, 'la Roja', i l'estomac identitari.

En temps de campanya permanent l'eixamplament de la base independentista ha estat més racional que no ens pensem. Òbviament hi ha hagut un boom persistent en els darrers anys, però racional i no emocional. Sí que és cert que hi ha hagut moments de gran inflació testicular, però no ha estat aquest el moll de l'os.

En les darreres eleccions només cal veure els programes electorals. El de Junts per Catalunya, que es va inventar setmanes abans de la campanya, era més gruixut i més extensiu que el de cap força unionista. Aquesta és l'altra, qui sap governar aquest país? Qui està als ajuntaments? No són només cartellets, el poder és independentista. Un 47% és poc? És més que un 43%, segur.

I mentre 'ells' ja estan tranquils hauríem d'adonar-nos de que el 'nosaltres' és molt gran. Ara no ens podem fer mal.