Comencem amb notes telegràfiques sobre canvis estructurals que acaben essent els determinants quan se’n va l’escuma conjuntural política. Notícies només de la darrera setmana. Port Aventura encapçala la llista dels millors parcs temàtics del món per davant d'Euro Disney (França) i Luna Park (EEUU) segons National Geographic.

La Fira de Barcelona acollirà, a partir del 2021, l'ISE, el saló audiovisual que se celebrava fins ara a Amsterdam, Holanda. Hi aportarà uns 400 milions d'euros l'any amb desenes de milers de visitants.

L’empresa alemanya Hartmann invertirà 10 milions d’euros a les seves plantes de Mataró i Montornès del Vallés. Oracle serà veïna de Facebook, amb un nou centre de desenvolupament a la Torre Glòries on donarà feina a 250 treballadors.

Segons Xavier Monzó, president de 22@Network bcn: "l'èxit del projecte 22@ s'ha convertit en el principal generador i consumidor de talent digital i tecnològic del sud d'Europa". Vivim el boom més gran dels darrers 10 anys de Barcelona en talent, ocupació, empresa, innovació, urbanisme i immobiliari. El 22@ atraurà en els pròxims quatre anys més de 25.000 professionals en "un districte per viure i treballar que compta amb un equilibri entre empreses i veïnat". El talent no serà només cosa de les empreses emergents sinó també de centres d'innovació que aterren a Barcelona per generar serveis al món.

Segons l’Informe d’ACCIÓ: les exportacions han batut un rècord aquest 2017 per setè any consecutiu, amb xifres que superen els 70.000 milions d'euros. Un rècord que continua en creixement el que portem de 2018, registrant més de 24.000 milions fins a l'abril.

L'índex general de la xifra de negocis del sector industrial al maig a Catalunya es va incrementar un 2,9% en relació amb el maig de l'any passat. L’economia catalana ha crescut més que l’espanyola el 2017 i ja representa el 19,2% de tot l’estat espanyol, segons la memòria econòmica realitzada pel Consell General de Cambres de Catalunya. Els sectors que estan liderant la recuperació econòmica són el de les TIC i el científic. 

L'economia continua, doncs, creixent amb força i una de les claus és la reindustrialització. La indústria ja representa a CAT el 22,1% de l'economia i supera l’objectiu de la UE pel 2020, que és el 20%.

Finalment, la internacionalització és una de les claus del dinamisme de l’economia: les exportacions ja representen un 64,5% de les vendes fora de CAT. Espanya només el 35,5%, dels quals un 20% és Països Catalans i Aragó. Això és estructural i anem bé.

Però això altre, també és estructural i dolent. És estructural que un inspector de la brigada d'informació de la policia espanyola, la que encara resideix a Via Laietana, lloc d’oprobi i tortures, agredeix al periodista Jordi Borràs al crit de “Viva España, viva Franco” i aquí no ha passat res. O que un sistema judicial queda desautoritzat davant d’Europa i malgrat això continua amb la seva prevaricació mantenint innocents a la presó. També és estructural que cada any els pressupostos de defensa es disparin per sobre del previst per fabricar submarins que no floten o no caben als ports. I també és estructural que el franquisme domini tot el ventall polític espanyol des del centre a l’extrema dreta i això es comprovi en l’intent de reconvertir el Valle de los Caidos. L’opinió pública internacional es comença a adonar que Espanya és així majoritàriament. Per tant, que les bases de l’estat i del règim del 78 van ser posades al 18 de juliol del 1936: poder polític, oligàrquic, policial, judicial, comunicatiu, monàrquic, militar i en bona part ideològic.

L’u d’octubre ens ha obert els ulls. L'Estat espanyol està exercint i/o emparant la violència en diversos graus, des de la baixa intensitat a l'alta. El tarannà més suau de formes del PSOE no canviarà el fons estructural de la violència judicial, policial, parapolicial, feixista. Davant d'això les forces i moviments democràtics continuen apostant per vies tradicionals (manifestacions, institucions) de lluita absolutament insuficients. Davant d’una estratègia violenta de l'estat només es pot respondre amb estratègies no-violentes molt pensades i de llarga durada. Però diguem-ho clar: tot el calent és a l'aigüera. I és curiós com els més verbalment insurreccionaries i radicalment patriotes ho aposten tot a la carta dels resultats electorals d’un nou moviment que arrasarà els partits existents i servirà per purgar traïdors.

Ha passat més de mig any des del gloriós u d'octubre. Fa un any de l'acceleració de la desestabilització violenta per part de l'Estat. I està clar que l'estat acabarà pringant per l'abús policial i judicial. Però la incapacitat de compartir anàlisi i estratègia de la part catalana acaba amb ruptures espasmòdiques de confiança.

Ara mateix, cal fer una pregunta oberta als dos presidents, el del Consell a l’exili i el de la Generalitat: Perquè tants esforços per muntar un partit únic de l'independentisme i tant pocs en liderar, és a dir consensuar, amb la diversitat de partits i moviments republicans una diagnosi i una estratègia comuna? No marca això la diferència que hi ha entre polítics de partit i estadistes?

Quan convocareu una taula de diàleg permanent amb tots els partits i moviments republicans i entitats per compartir d’entrada el dissens?

Perquè si no es fa això, estem davant d’un autèntic frau que comença en el vocabulari. Un autèntic diccionari asimètric. Omplir-se la boca d'unilateralitat parlant d’Espanya, però en realitat només aplicar-la en relació als socis de coalició. Reclamar a Espanya bilateralitat però ser incapaços d’exercir-la entre les dues principals forces republicanes provocant el xoc frontal. Reclamar a Espanya el diàleg i la multilateralitat però ser incapaços d’exercir-la a Catalunya convocant la taula social i política de diàleg.

Quina pena que la política catalana estigui tan empantanegada per falta de lideratge compartit i consensuat. Amb les dades estructurals que marquen una emancipació econòmica de Catalunya i un allunyament del règim polític espanyol dels estàndards occidentals, apareixerà aviat una finestra d'oportunitat i els republicans la deixaran passar. A no ser que un miracle que consensuï es produeix a Lledoners, on estan tots junts els qui tenen en bona part el timó del procés.