El proppassat 23 de febrer, Oriol Junqueras, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, va visitar el Cercle d’Economia per tal de presentar la seva anàlisi històrica, econòmica i política de la situació del nostre país. De la seva conferència en destaco el rigor en la contextualització històrica i geopolítica de l’economia catalana i la clarividència en l’explicació de la relació entre Catalunya i Espanya: una relació que ens porta indefectiblement a l’empobriment i al provincianisme.

Just: Catalunya és, en el marc espanyol, una empresa mal gestionada (i això Junqueras ho explica molt bé en referència al finançament de la Generalitat). En l’àmbit estrictament econòmic, penso que el ponent es deixa endur per una mentalitat esbiaixada cap el keynesianisme. De fet, el títol de la conferència em dóna la raó: “Un New Deal per a Catalunya”. Junqueras argumenta que l’austeritat fiscal condueix a una nova recessió i pel que sembla veu la política monetària expansiva amb bons ulls. És a dir, que propugna les receptes econòmiques del “gastar més” i de l'“imprimir bitllets” prenent com a referència el model IS-LM (el model keynesià). La discussió sobre el model més adient a la situació actual supera l’abast d’aquest article, però vull fer notar que aquestes receptes, si funcionen, només ho fan a curt termini. A la llarga, porten problemes, ja siguin d’inflació, de crisi del deute sobirà o bé, d'inflació i grans dèficits simultàniament.

Voldria discutir-li, doncs, la idea que l’austeritat condueix a la recessió. Tot i ser una opinió força estesa, em sembla una afirmació enganyosa. De fet, crec que és tot el contrari: la recessió ens porta a l’austeritat. Dit de forma més planera: on no n’hi ha, no en raja. La recessió fa baixar automàticament els ingressos fiscals i fa pujar la despesa social, pressionant les finances públiques. Això, en un context de desconfiança en el mercat de deute, provoca que manquin diners per pagar la despesa i, per tant, l’austeritat esdevé una conseqüència inevitable. I si els mercats estan disposats a comprar més deute públic, què hem de fer? Continuar alimentant l’espiral de deute i d'interessos fins a esdevenir insolvents com Grècia? Jo no ho recomanaria pas.

Només hi ha una solució: el creixement econòmic basat en augments de la productivitat. Repassant la conferència d’Oriol Junqueras veig que coincidim plenament en aquest punt i me n’alegro: Junqueras té coneixements, estructura i fons, qualitats que ara mateix són d’estricta necessitat en els nostres governants i representants polítics.