Els que som a les xarxes socials ens trobem, sovint, amb molts exabruptes, insults, vexacions i amenaces. Normalment, els autors d’aquesta comunicació hostil es refugien en l’anonimat. Aquest fenomen i/o comportament és extraordinàriament greu. I ho és, entre d’altres coses, perquè fa impossible la comunicació.
Ara mateix, podria fer aquí una llarga llista dels que he rebut jo mateix per part dels contraris al dret a decidir i pels partidaris de la unilateralitat. Evidentment, no són tots els partidaris, ni dels uns ni dels altres. Alguns comentaris són totalment improvisats i uns altres, no; més aviat formen part de campanyes d’assetjament que han estat planificades i organitzades com quan se surt de cacera. Però no cal fer cap llista dels improperis rebuts; no és una qüestió personal, aquesta.
El fenomen de la comunicació hostil a les xarxes és global. Passa a tot arreu. I es produeix en gairebé tots els temes que es puguin imaginar i molts especialistes n’han parlat amb preocupació. Per tant, no seria just circumscriure-ho, imputar-ho o reduir-ho al procés. Però com que el procés, malgrat el que digui Soraya Sáenz de Santamaría, no ha mort i ocupa un percentatge altíssim d’interaccions a les xarxes, penso que faríem bé de seguir els 10 punts del Manifest de la comunicació no hostil (Manifesto della comunicazione non ostile) que va elaborar l’associació italiana Parole Ostili, fa uns mesos, a Trieste, si el nostre objectiu es comunicar-nos i continuar dient la nostra en aquests moments tan excepcionals que vivim.
Els 10 punts del “Manifest de la comunicació no hostil” són aquests:
1.- Virtual és real. Dic o escric a la xarxa només coses que tindria el valor de dir a la cara.
2.- S’és allò que es comunica. Les paraules que trio diuen la persona que soc: em representen.
3.- Les paraules donen forma al pensament. Em prenc tot el temps necessari per expressar de la millor manera possible el meu pensament.
4.- Abans de parlar, cal escoltar. Ningú no té sempre la raó, jo tampoc. Escolto amb honestedat i obertura.
5.- Les paraules són un pont. Trio les paraules per comprendre, per fer-me entendre i per acostar-me als altres.
6.- Les paraules tenen conseqüències. Sé que cadascuna de les meves paraules poden tenir conseqüències, grans o petites.
7.- Compartir és una responsabilitat. Comparteixo textos i imatges només després d’haver-los llegit, d’haver-les avaluat i d’haver-les entès.
8.- Les idees es poden discutir, les persones s’han de respectar. No transformo els que tenen opinions que no comparteixo en un enemic per ser aniquilat.
9.- Els Insults no són arguments. No accepto insults ni agressivitat, ni tan sols a favor de la meva tesi.
10.- El silenci també comunica. Quan la millor opció és callar, callo.
Tots sabem que, moltes vegades, obtenim el que volem segons com ho demanem. Per exemple, com creieu que aquest nen obtindrà més fàcilment el que vol, amb la primera o amb la segona pregunta:
a.- Pare, em compres un xiclet i faré els deures?
b.- Pare, em compres un xiclet mentre faig els deures?
Les paraules denoten i connoten. El gran Emilio Lledó em va explicar un dia que “la paraula és prèvia a si mateixa”. Fem cas al Manifest de la comunicació no hostil i als nostres savis. Hi guanyarem tots.
La comunicació hostil
«Com que el procés no ha mort i ocupa un percentatge altíssim d’interaccions a les xarxes, penso que faríem bé de seguir els 10 punts del 'Manifest de la comunicació no hostil'»
Ara a portada
11 de desembre de 2017