Sense entrar en disquisicions de gremi i en llenguatge per a iniciats, deixeu-me dir-ho ras i curt (perquè tenim pressa i per novembre falten nomes 11 mesos): en rigor, en aquesta enquesta s’oblidaven de publicar –curiosament- una taula de dades. I no és altra, que la que recull la intenció dels vots vàlids emesos. És a dir, de la gent que ha dit que aniria votar els vots que es contarien legalment com a vàlids, en un supòsit de participació fantàsticament bo del 82,7% (felicitem-nos! la consulta farà que a Catalunya es voti fins i tot gairebé 6 punts mes que a les famoses eleccions de 14 de març del 2004 i s’assoliran taxes de participació de rècord mundial!).
Per tant l’1,8% de vots nuls que assenyalava aquella enquesta cal obviar-los a l’hora de proclamar resultats (així es fa en la major part de les democràcies occidentals i s’ha vingut fent en les conteses electorals a casa nostra: mentre el vot blanc computa per als percentatges final, el vot nul no perquè s’elimina). Per tant, no ens hauria d’haver sorprès que el titular, i la taula ( i el gràfic) que hauria d’haver ocupat la portada del Periódico hauria d’haver estat, estil de la següent:_“El “sí-sí” a la independència superaria el 50% dels vots i només un 6,6% optaria per la tercera via”.
Vot decidit vàlid amb la doble pregunta |
---|
Sí-sí 50,7% |
Sí-no 6,6% |
Sí-en blanc 0,9% |
No 35,0% |
En blanc 6,8% |
El titular i el text es pot debatre, les dades i el rigor de la taula que presentem no. Simplement perquè és la que comptaria a nivell formal. Discutim si el 50,7% dels vots vàlids emesos és molt o és poc per arribar aquí, o per anar més enllà. Es poden intentar projectar o no resultats sobre els que “no saben o no contesten”, però el que no es rigorós es no explicar-ho tot. O no explicar el més rellevant i inundar al lector amb multitud de taules.
Podríem seguir parlant d’altres conceptes més tècnics de l’enquesta que es poden debatre com per exemple agrupar els votants en categories –genuïnes i singulars- com “No es defineix” per a incloure-hi dins els que votarien “en blanc”, “nul” o “no saben no contesten.
Finalment, pel que fa a la idea central que emanen dels dos textos, tant el de dissabte, com el d'aquest dimecres, i que resumeix el mateix diari com “l’efecte sorpresa” (unionista suposem) demoscòpic ament jo no el sé veure amb les dades de la pròpia enquesta. Es a dir, no sé com la opció del “no”, que reuneix al 35% dels votants, pot esdevenir sorpresa i per tant majoritària. Estaré encantat que m’ho argumentin.