La Covid-19 està en fase pandèmica, tot i que sembla que entra en una etapa de canvi cap a una fase de control, després de quatre setmanes de descens mundial. La invasió de l'exèrcit rus a Ucraïna el 24 de febrer ha silenciat la pandèmia. El focus del món és la guerra a l'est d'Europa.

Des de finals del 2.019 s'han declarat 440 milions de casos d'infecció per SARS-CoV-2 i sis milions de persones mortes per Covid-19. La variant òmicron ha generat més de 140 milions de casos en els darrers dos mesos, malgrat un descens de la mortalitat. Hi ha alta immunitat natural, alta vacunació en molts estats del món i l'òmicron causa una malaltia menys greu; més similar a quadres virals habituals, catarrals de vies respiratòries altes i síndrome gripal de curta durada. Els casos nous diaris declarats són encara d'1,5 milions de mitjana.

El 57% de la població mundial disposa de vacunació completa contra el SARS-CoV-2, el 64% almenys una dosi i 18% amb dosi de reforç. Tots els continents excepte Àfrica tenen una vacunació poblacional superior al 65%, l'Àfrica el 15%. Rússia, amb 144 milions d'habitants, ha declarat 16,6 milions de persones infectades i 348.000 persones mortes; el dia 5 de març va declarar 85.575 casos nous amb corba descendent. Ucraïna té 44 milions d'habitants, el 34,5% amb pauta completa, cinc milions de casos i 112.000 persones mortes; amb corba decreixent fins al 24 febrer, amb 14.000 casos diaris abans de la guerra i sense dades oficials des de llavors.

A Catalunya hi ha descens de la transmissió, més lenta els darrers dies, amb risc de rebrot de 596, una taxa de contagi del 0,88%, un 10,78% de positius de les proves fetes i una incidència acumulada a set dies de 318 i de 703 a 14 dies.  El 82% de la població té la pauta completa de la vacuna, el 84% amb almenys una dosi i el 42% amb dosi de reforç. Hi ha un total de 1.130 persones ingressades, 163 a les UCI, més del 31% de la població han tingut proves positives i hi ha hagut 26.660 persones mortes de la Covid-19, amb un 1,09% de mortalitat. Cal tenir en compte que la mortalitat més gran va donar-se en les primeres onades i en la primera la gran majoria de casos no varen ser confirmats.

Les mesures restrictives s'han anat reduint i a Catalunya ara se centren en l'obligatorietat de la mascareta en interiors. Les autoritats polítiques i les recomanacions científiques proposen que, especialment en nens petits, s'aixequi aquesta restricció. El món començava a recuperar una certa normalitat i l'economia mundial millorava, malgrat les dades d'inflació i precarietat. I de nou la incertesa, l'extrema fragilitat com a protagonista, i ara per causes geopolítiques.

El 24 de febrer l'exèrcit rus entra a Ucraïna i Putin declara la guerra. En set dies el món ha canviat i l'opinió pública i una part important de la població mundial estan centrats a seguir la invasió i en els moviments geopolítics per poder aturar-la i prevenir-ne l'extensió.

Hi ha més d'1,5 milions de refugiats, nens, dones i persones grans majoritàriament. Polònia, Eslovàquia, Hongria i Romania són els estats més receptors, i progressivament la resta d'Europa. Les dades de persones mortes i ferits durant aquests set dies són molt diferents segons les fonts. S'estima que les persones mortes podrien arribar a 3.000, de les quals 364 són civils ucraïnesos (dels quals 30 nens), 500 són militars russos i la resta són homes ucraïnesos en combat per la defensa davant l'ofensiva bèl·lica russa.

En només set dies les condicions de vida de les persones que resten a les ciutats d'Ucraïna són molt difícils, amb dificultats per tenir aliments i inestabilitat en els subministraments energètics que se suma a la mateixa guerra o el camí de l'exili. I moltes dificultats per atendre l'allau tan ràpida de refugiats, malgrat l'extraordinària resposta de la ciutadania i dels estats europeus. Garantir la cobertura de les necessitats bàsiques és un repte, i més en ple hivern. Les mesures de salut pública per prevenir infeccions i malalties es fan molt difícil. Caldrà seguir també la pandèmia de la Covid-19 tant en zones de guerra com d'exili.

La guerra a Ucraïna ha posat en alerta especialment la Unió Europea per la seva proximitat, per ser un estat europeu, per la seva relació amb l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), per poder representar un ordre mundial i pel desafiament de Rússia al creixement de la Unió Europea i l'OTAN. En la condemna a les Nacions Unides contra Rússia; Bielorússia, Síria, Corea del Nord i Eritrea s'han posicionat com a aliats seus. La Xina intenta aparentar neutralitat. Els EUA lideren el rebuig.

En el món hi ha molts conflictes bèl·lics, més de 84 milions de desplaçats i 26,4  milions de refugiats, segons dades d'ACNUR (Alt Comissionat de Nacions Unides pels Refugiats). A Síria, Iemen, República Congo, Etiòpia, Somàlia, Afganistan, Palestina, Mali, Níger, Burkina Faso i Moçambic hi ha conflictes bèl·lics i molta invisibilitat en l'àmbit polític, ciutadà i comunicatiu. Geografies humanes invisibles, resignació i oblit en molts casos. Més de 86% dels desplaçats o refugiats són d'estats en vies de desenvolupament. Durant la pandèmia va incrementar-se'n el nombre. Àfrica és el continent amb més persones que fugen.

Igual que la Covid-19 va evidenciar la necessitat d'un nou ordre mundial, la invasió de Rússia a Ucraïna, en ple segle XXI a Europa, obliga a revisar la governança a tots els nivells. La pandèmia i les seves conseqüències continuen. No podem passar full encara, cal gestionar les seves conseqüències i aprendre de les lliçons individuals i col·lectives. Amb la Covid-19 parlem de "sindèmia"; les causes i els efectes socials de la infecció mundial i amb guerra a Ucraïna igualment cal interpretar-los per trobar la sortida.