La demografia ens ensenya els reptes i ens obliga a prendre decisions tan individuals com col·lectives. La demografia, del grec demos, "poble", és l'estudi de les poblacions humanes, de manera dinàmica, avaluant els canvis en l'espai i el temps. Les variables: naixements, mortalitat, migracions, sexe/gènere són els bàsics que tenen influència en la dimensió, estructura, evolució i distribució de les poblacions.

La demografia ens analitza el contingut poblacional, però les causes es troben en el model econòmic, social i cultural de les societats. Sempre la demografia ens ajuda a explicar la història i com condiciona el present i projeccions de futur.

La demografia hauria de ser assignatura obligada en el disseny de les polítiques públiques. El mercat estudia constantment els canvis demogràfics per adaptar els seus resultats a aquesta. El Big Data permet a gran escala l'estudi de variables demogràfiques locals i globals, a escales adaptades a cada objectiu. Quina radiografia demogràfica presenta Catalunya?

Increment de població amb saldo vegetatiu (naixements/defuncions) molt feble i creixement pendent de la immigració amb baixa natalitat i molt alta esperança de vida. La població a Catalunya els darrers 80 anys ha crescut sobretot a base de migracions internes d'Espanya o de tot el món.
Catalunya està entre els tres països, en l'àmbit internacional, amb una esperança de vida més alta del món, junt amb Japó i Suïssa. Les llars unipersonals han passat del 10% l'any 1980 a 25% l'any 2017.

La natalitat, 1,36 fills per dona, està entre les més baixes del món, molt similar a Corea del Sud, Grècia, Japó, Portugal, Xina. El nombre de naixements ha disminuït des del 1.975 a 2.018 un 64%. La taxa de mortalitat infantil de les menors internacionalment. L'edat mitjana de les mares en el primer fill és de 32 anys, la més alta del món igual que Itàlia. El nombre de naixements i defuncions s'estan aproximant els darrers anys a Catalunya.

En deu comunitats espanyoles ja són superiors anualment les persones mortes que els naixements. El saldo vegetatiu és ja negatiu a Espanya des del 2.015. La població a Catalunya, després dels darrers anys, coincidint amb la crisi econòmica, torna a créixer per un repunt de la immigració estrangera.

La població a Catalunya va passar de 2 milions l'any 1900 a 1.950 a 3 milions l'any 1975, 5 milions fins a 7,6 milions. Els augments de població importants en el segle XX i XXI han tingut lloc bàsicament per fluxos migratoris en pocs anys i l'increment de natalitat que aquests han incorporat. Entre els anys 40-80 arriben entorn d'un milió i mig de persones procedents de fluxos migratoris interns de diferents CCAA, Andalusia, Castella, Extremadura i Galícia, preferentment.

Entre el 2000 i el 2008 hi hagué un increment d'un milió de persones procedents de tot el món, europeus, marroquins, llatinoamericans, asiàtics... El 15% de la població actual a Catalunya, uns 1,2 milions, són persones nascudes a l'estranger sense nacionalitat espanyola. Un 4% de catalans viuen a l'estranger, molts joves per raons de treball o estudi.
Els increments de població coincideixen en èpoques de creixement econòmic i la immigració bàsicament respon, majoritàriament, a raons de treball. També procedents d'asil de dictadures sud-americanes i en menor mesura, refugiats.

El recent flux migratori ha generat molta diversitat, tant idiomàtica com cultural i religiosa. A Catalunya hi viuen més de 500.000 de persones de religió musulmana.
El patró demogràfic de Catalunya similar a la de la majoria de l'Europa dels 18. En el període 1975-2016 la població per continents ha crescut de manera molt diferent. Europa de 675 milions a 801, amb una alta immigració. Àsia de 2.317 milions a 4.673 amb una forta emigració i política de fill única a la Xina des del 1973 a 2013. Àfrica de 408 milions a 1.216 amb forta emigració. Oceania de 21 a 40 amb immigració. Amèrica de 565 milions a 1.094 amb un Nord gran receptor de migrants i Centre i Sud generador d'immigració.
El debat polític entorn del model econòmic i social així com entorn de l'estat del benestar podríem tenir en les dades demogràfiques els elements de rigor, lluny de la demagògia i del populisme.

Els grans canvis demogràfics de la segona meitat del segle XX i XXI responen a la capacitat de les dones de decidir entorn la seva maternitat i a sistemes sanitaris i de salut pública. Baixa natalitat, retard de l'edat de la primera maternitat i guanys de vida i de qualitat de vida. Indicadors positius de mortalitat infantil i maternoinfantil, esperança de vida, control de moltes infeccions, mortalitat per malalties circulatòries agudes i càncers situen a Catalunya entre els territoris del món amb millors condicions de salut.

La immigració, a escala local i global esdevé una necessitat per rejovenir unes societats i l'emigració com a solució davant de la pobresa, les guerres, la discriminació, la falta de projectes de futur. L'adaptació de les ciutats, de la proximitat, a societats amb moltes persones grans i a unes cohorts de persones entorn els 65 anys amb bona salut i molta capacitada, esdevé una demanda de solucions.

Alhora la necessitat de pactes intergeneracionals i també d'acompanyament mutu, de compartir habitatges, d'equilibrar prestacions i serveis entre els majors i els joves. Les polítiques de suport a les famílies i de corresponsabilitat entre homes i dones, famílies i societat de la criança dels fills i la conciliació són una urgència.

La sostenibilitat de les pensions requereix un increment entre població cotitzant i pensionista molt superior a l'actual. En aquest moment, a Catalunya, per cada pensionista hi ha 1,8 actius i els experts consideren que cal augmentar les cotitzacions, incrementant la població ocupada i els salaris així com el temps cotitzat.

Catalunya no és com el País Basc on la població creix mínimament des del 1975 al voltant de dos milions d'habitants. El model econòmic i el model fiscal de concert ha permès mantenir la riquesa malgrat saldo vegetatiu negatiu i una població envellida i baixa immigració. Els darrers anys s'està incrementant la població nascuda l'estranger. Actualment la immigració al País Basc entorn el 9% i d'aquests el 70% són llatinoamericans. Un 4% dels bascos viuen estranger.

La demografia exposa; la política i la societat haurien de decidir amb responsabilitat si volen mantenir societats cohesionades i bon i equitatius nivells d'estat del benestar.