El fenomen és global i seria injust considerar-lo un fet diferencial espanyol. També en això ha funcionat allò del "que inventen ellos". La dreta se'ns ha fet maleducada. Fins i tot grollera. Quan una institució tan previsible i clàssica com el Partit Conservador britànic erigeix com a primer ministre un Boris Johnson capaç d'amenaçar de tancar el Parlament perquè no li impedeixi un Brexit descontrolat ja és tot un indici. 

No cal parlar més del que està representant Donald Trump per a la política nord-americana. El seu conservadorisme potser no és més accentuat que el de molts predecessors. Però sí ho és la grolleria amb què actua i es comporta a compte dels col·lectius immigrants, les dones o els activistes de causes que li molesten. Tret que comparteix amb l'italià Matteo Salvini, ministre cessant (tant de bo) d'Interior.

L'estil groller dels titulars del poder s'ha convertit en un senyal d'identitat. I aquestes coses s'encomanen ràpid. En el cas de l'Estat espanyol, també s'ha reflectit en els darrers temps en una col·lecció d'exabruptes que ha caracteritzat molts dirigents del bloc conservador, amb Vox en una posició destacada. Un tret fix d'aquest estil és que té com a objectiu col·lectius fràgils, en especial les dones víctimes d'agressions, els diferents de tota mena o els independentistes, si són presos encara millor.

Una aportació espanyola a aquesta tendència l'ha fet Ciutadans amb el fitxatge de Marcos de Quinto. Ciutadans, que es reclama "liberal" i de "centre", ha dut a la política l'exvicepresident de Coca-Cola, a qui Albert Rivera va convertir en diputat al Congrés i portaveu d'economia. L'home li ha agafat afició a fer tuits insultants (en qui es deu haver fixat?) i aviat es convertirà en un problema per Rivera. Aquest agost, però, ha establert un rècord que serà difícil de superar, quan va voler ridiculitzar els refugiats que anaven a l'Open Arms referint-s'hi en un tuit com "ben menjats passatgers". La pensada de Marcos de Quinto va generar una resposta massiva. Rivera ja ha pres mesures: l'ha situat en la diputació permanent del Congrés. És la deriva Marcos de Quinto de certs "liberals" espanyols.